Donallop publica D SUPERLLUNA la nit del 5 de desembre de 2025, coincidint amb la lluna plena més brillant de l’any. El nou disc, liderat per la mallorquina Joana Pol, explora relacions intenses i contradiccions emocionals a través d’un pop cada cop més electrònic i desacomplexat.
Amb més de 300 concerts a l’esquena i després de gairebé quinze anys de trajectòria, Donallop presenta D SUPERLLUNA, una col·lecció de cançons que parteix de la imatge de la superlluna per abordar temes com l’amor, la fragilitat i la força. L’àlbum es publica avui, 5 de desembre de 2025, en una data marcada pel fenomen astronòmic que inspira el disc: una lluna plena més gran i brillant que l’habitual.
El disc obre amb MOLT FORT, una introducció breu i cinematogràfica que dona pas a DE ZERO A MIL (MOLT FORT II), on l’afrobeat i el reggaeton marquen l’inici del viatge emocional. Aquesta primera part parla de relacions intenses, desig accelerat i amor viscut sense fre.
A CARINYET, el disc fa un gir cap a la tendresa i la intimitat, amb una cançó que combina balada i hit pop. Les relacions llargues i profundes hi tenen un paper central. La maduresa emocional és aquí el focus, amb una producció que oscil·la entre el pop clàssic i les sonoritats actuals.
La crítica social apareix amb QUI TE PLORA, una peça que reflexiona sobre la pressió vital i la manca de cura en una societat hiperaccelerada. Les guitarres distorsionades i les tornades enganxoses reprodueixen aquesta tensió.
El disc també es mou entre estils amb INCONSCIENTS, una cançó en forma de cascada on conviuen sensibilitat i eufòria. Hi conflueixen elements de rap, pop i reivindicació afectiva. Aquesta peça representa l’amor com un acte de risc i creació compartida.
Amb DE S’ALTRA LÍNIA, Donallop obre una finestra al multivers. Inspirada en la sèrie Fringe, la cançó tracta sobre la dissociació i la sensació de viure múltiples versions d’un mateix. El pop electrònic i el minimal house donen cos a aquesta transició cap a un espai més abstracte del disc.
DÈFICIT D’ATENCIÓ posa al centre la crisi emocional en temps d’hiperconnexió. Amb influències de Renaissance de Beyoncé, la peça fa una crítica a la dispersió digital i a la incapacitat de mantenir vincles reals.
Amb REINA DEL TEMPS, arriba el clímax del disc. El jo es mostra empoderat però també excessiu, en una cançó de reggaeton potent que parla del control i la necessitat d’aturar el temps.
Cap al final, DUES VIDES representa el descens després de l’excés. El cos i la veu es trenquen i es repeteixen, en una peça que parla de buidor i alienació, però que també troba força dins la vulnerabilitat.
El disc es tanca amb PERDÓ, un tancament catàrtic que gira entorn de l’alliberament, l’autenticitat i la fi de la submissió emocional. La producció combina música urbana i house minimalista per donar forma a una peça que vol marcar un punt i a part en el relat sonor i vital de Donallop.
Amb D SUPERLLUNA, Donallop signa un treball de continuïtat i canvi. La veu de Joana Pol es presenta madura i insurgent, i el disc manté el fil narratiu d’un pop que transita entre l’electrònica, el reggaeton, l’afrobeat i el retro, sense abandonar la confessió íntima i la voluntat de repensar la relació amb el públic i l’escena.
