El Servei d’Activitats Culturals de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha programat el cicle «Patrimoni immaterial: usos en desús», una iniciativa que pretén analitzar la vigència i la memòria de les pràctiques tradicionals a l’arxipèlag. Des del 23 de gener fins a l’11 de juny de 2026, diverses localitzacions de Mallorca, Menorca i Eivissa acolliran set activitats entre conferències i rutes guiades. L’objectiu declarat de l’organització és reflexionar sobre expressions culturals que, malgrat haver caigut en desús en la seva aplicació pràctica diària, continuen configurant la identitat col·lectiva del territori.
Aquest programa posa el focus en el patrimoni immaterial, entès aquí com un llegat que transcendeix l’objecte físic per centrar-se en els sabers, els oficis i el llenguatge. La proposta, coordinada per Kika Coll —llicenciada en Història de l’Art, restauradora i membre de l’Associació per a l’Estudi del Moble—, compta amb el suport institucional del Consell de Mallorca i del Consell d’Eivissa. Segons la documentació facilitada, el cicle no només busca revisar els usos tradicionals, sinó també recuperar el lèxic específic associat a aquestes tasques, definint-lo com un «enfilall de paraules» necessari per mantenir viu el patrimoni lingüístic.
Gastronomia i identitat a Menorca
L’inici de les activitats tindrà lloc a Menorca aquest divendres, 23 de gener de 2026. L’encarregat d’obrir el programa serà Jaume Gomila, gestor cultural i vicepresident de l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT). Sota el títol «Menorca i les pràctiques alimentàries per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial», la ponència examinarà el vincle entre les receptes familiars i el territori. Gomila, impulsor de la distinció de Menorca com a Regió Europea de Gastronomia 2022, plantejarà com els productes locals i les tradicions culinàries funcionen com a mecanisme de preservació cultural.
La perspectiva de gènere i el treball forestal a les Pitiüses
La programació inclou una mirada específica a les Pitiüses, diferenciant les activitats entre la feina al bosc i la història de les dones. Pel que fa a Eivissa, el dimecres 11 de març de 2026, Lina Sansano presentarà una revisió dels oficis rurals a la conferència «Feines tradicionals al bosc». La sessió detallarà processos productius històrics com l’operativa dels forns de calç, les sitges de carbó, els forns de pega i la gestió de recursos com la fusta, la llenya i les herbes, elements centrals de la vida rural a les illes durant segles.
Per altra banda, la connexió entre les Pitiüses i Mallorca s’establirà a través de la conferència «Dones de la sal», programada per al dijous 19 de febrer de 2026 a l’edifici de Ca n’Oleo, a Palma. Aquesta sessió anirà a càrrec d’Esperança Marí i Mayans, filòloga especialitzada en la cultura i història pitiüsa. El títol suggereix una anàlisi del paper femení en un sector econòmic tradicionalment associat a la duresa i a l’explotació dels recursos naturals.
Rutes pel patrimoni hidràulic i etnobotànic
El bloc d’activitats a Mallorca es diversifica amb sortides de camp que busquen trepitjar el territori. El dissabte 28 de març de 2026, Ricard Terradas Jofre i Antoni Aguiló conduiran l’itinerari «L’ullal de la síquia d’en Baster». Aquesta ruta pretén redescobrir el patrimoni hidràulic de Palma, recorrent punts com el Molí del Dimoni o la canaleta de la Real, infraestructures claus per entendre la gestió històrica de l’aigua a la ciutat.
Més endavant, el dissabte 25 d’abril, el biòleg Gabriel Vicens Mir guiarà la ruta etnobotànica «Els usos de la natura als boscos» per la zona de Sant Joan. L’activitat se centrarà en la relació històrica entre l’entorn forestal i els sabers populars, incidint de nou en la importància del patrimoni immaterial vinculat a la natura.
De l’almadrava a la vinya
La recta final del cicle abordarà dos sectors primaris: la pesca i la viticultura. El dissabte 30 de maig, Joan Carles Lladó i Gabriel Ensenyat Pujol explicaran una tècnica de pesca ancestral a la ruta «La tècnica de l’almadrava en la pesca de la tonyina a Andratx», una pràctica marinera de gran complexitat tècnica i social.
Finalment, el cicle es clourà el dijous 11 de juny de 2026 a la Casa Llorenç Villalonga-Museu Literari. La conferència «Recuperació de tècniques i varietats ancestrals del vi de Binissalem» reunirà els vinaters Toni Martí i Pep Rodríguez amb Carme Garau, de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP), per debatre sobre la recuperació de varietats de raïm i mètodes d’elaboració que havien quedat al marge de la producció industrial moderna. Totes les activitats anunciades són d’accés gratuït.
