Com van afrontar la misèria les dones que van viure la Guerra Civil i la llarga postguerra franquista? Aquesta és la pregunta central que articula Mujeres frente a la miseria. Historia y memoria de la supervivencia femenina (1936-1952), un volum col·lectiu editat per Gloria Román Ruiz i Alba Martínez Martínez i publicat per Marcial Pons, Ediciones de Historia. L’obra recull setze aportacions que exploren, des de diferents àmbits i contextos, les estratègies de resistència quotidiana de nenes, joves i dones adultes arreu de l’Estat espanyol durant una època marcada per la repressió, l’escassetat i l’estigmatització.
Solidaritat, violència estructural i resistències quotidianes
El llibre s’estructura en cinc blocs temàtics. El primer se centra en les nenes i joves institucionalitzades o excloses. Isabel Escobedo analitza els orfenats de guerra com a espais de control i reeducació, mentre que Lucía Prieto estudia les trajectòries de joves que, marcades per la pobresa i l’abandonament, van acabar a la prostitució.
El segon bloc reuneix treballs sobre les denominades “dones de presos”, les vinculades a la guerrilla antifranquista i les vídues de combatents republicans. Irene Abad descriu les xarxes de suport mutu que es van crear entre familiars de represaliats. Mercedes Yusta se centra en el paper de les dones dins la resistència armada, mentre que les editores, Román i Martínez, examinen les formes de supervivència emocional i material de les vídues del bàndol vençut.
Migracions forçades, estraperlo i memòria col·lectiva
La tercera part investiga les migracions internes i l’assignació de terres durant la colonització agrària. Martí Marín analitza els desplaçaments forçats de famílies senceres en el context de la reconstrucció, mentre que Laura Cabezas descriu el paper de les dones dins el model agrícola franquista.
En el quart apartat, les autores aborden la participació de les dones en l’economia submergida. Alba Nueda estudia el mercat negre a La Mancha durant la guerra, Encarnación Barranquero documenta pràctiques de resistència quotidiana, i Laura Bolaños es fixa en l’activitat estraperlista al Madrid de postguerra.
Tanca el llibre una secció dedicada a la memòria. Diverses autores aporten aproximacions microhistòriques que connecten els records familiars amb les estructures de repressió i pobresa. Destaca l’aportació coral de David Conde-Caballero, Borja Rivero Jiménez i Lorenzo Mariano Juárez, que examinen la persistència de la memòria de la fam a partir de testimonis intergeneracionals.
Història social, de gènere i de vida quotidiana
El volum utilitza fonts d’arxiu i testimonis orals per reconstruir una història coral de les dones que van sobreviure a la guerra i al franquisme. L’enfocament combina les perspectives de la història social, de gènere i de la vida quotidiana per abordar un període clau en la configuració del segle XX a Espanya. Les editores no només visibilitzen les experiències silenciades, sinó que proposen una lectura centrada en la capacitat d’agència, la resiliència i la transmissió de memòria des de l’àmbit femení.
Una aportació coral des del món acadèmic
Tant Gloria Román Ruiz com Alba Martínez Martínez són investigadores especialitzades en història contemporània i estudis de gènere. Román, vinculada a la Universitat de Granada, ha treballat sobre les formes de consentiment i resistència durant el franquisme, mentre que Martínez, actualment amb una beca “Marie Sklodowska-Curie” a la University of Leeds, centra la seva recerca en les xarxes femenines de solidaritat internacional i les refugiades espanyoles a França. El llibre que codirigeixen suma aportacions de setze especialistes i constitueix una aportació significativa al debat sobre les conseqüències de la guerra i la repressió des d’una perspectiva històrica i feminista.
