Dora Muñoz, escriptora de novel·la negra i psicopedagoga jubilada, ha estat guardonada amb el Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana 2025 per la seva obra Errada de comptes. A més, aquest 4 de febrer presentarà la seva novel·la Sol d’hivern a la llibreria Quars de Palma. Parlam amb ella sobre la seva trajectòria, la relació entre novel·la negra i crítica social i els temes que aborden les seves obres.

Dels centres educatius a la novel·la negra

Nascuda a Palma el 1954, Muñoz va treballar com a orientadora en el Centre Penitenciari de Mallorca, on va tenir contacte amb la realitat de la marginació i el delicte. “Jo escrivia des de petita, però ho vaig deixar. M’agradava més llegir que escriure”, comenta. Amb la jubilació, reprengué la seva passió. La seva primera novel·la ja estava escrita quan es va retirar, però la publicació fou un procés lent. “Les novel·les tarden a ser publicades, especialment si és la primera.”

La novel·la negra com a eina de crítica social

Muñoz defensa que la novel·la negra és molt més que una història de detectius. “La novel·la negra és la novel·la social del present. No m’interessa tant qui ha comès el crim, sinó els motius, el perquè de les coses”, explica. En aquest sentit, les seves històries reflecteixen problemàtiques actuals i busquen analitzar els aspectes més foscos de la societat.

‘Errada de comptes’: el problema de l’habitatge a Palma

La seva darrera obra premiada se centra en la crisi de l’habitatge. “La protagonista és una dona gran que viu les dificultats per mantenir-se a la seva ciutat. Palma està canviant: els lloguers, la gentrificació, l’expulsió dels residents dels seus barris de sempre”, detalla. La novel·la també aborda el concepte de “solastalgia”, aquesta nostàlgia pel paisatge perdut.

‘Sol d’hivern’: un episodi desconegut de la Guerra Civil

En paral·lel, Muñoz presenta Sol d’hivern, que explora una història real poc coneguda. “L’any 1936, un vaixell ple de mallorquins va partir cap a la inauguració de l’Olimpíada Popular de Barcelona. Quan hi van arribar, ja havia esclatat la guerra i no van poder tornar.” La novel·la es basa en testimonis reals i ofereix una perspectiva històrica a través d’una narració fictícia.

El llibre segueix la història de na Margalida, una nena de sis anys que viatja amb la seva família cap a Barcelona sense imaginar-se que aquell trajecte marcarà el seu destí. Quan arriben a port, es troben amb un escenari de caos i violència. La seva família, com moltes altres, no pot tornar a Mallorca per por a la repressió franquista. Obligats a establir-se a Catalunya, viuen tres anys d’incertesa i supervivència en un territori en plena guerra.

Aquesta història, basada en testimonis reals i en fets documentats, mostra el desconcert i la por d’aquells que es van veure atrapats en una situació que no havien previst. “Molts d’aquests exiliats no van poder tornar mai a Mallorca. Van perdre la seva casa, la seva llengua i fins i tot la seva identitat.”

Muñoz ha treballat en profunditat la documentació d’aquest episodi històric, contrastant fonts i entrevistant familiars dels supervivents. “Aquesta història havia quedat oblidada. Crec que és important recordar-la i donar veu als qui la van viure.”

Paquita Perpinyà

Muñoz ha treballat en profunditat la documentació d’aquest episodi històric, contrastant fonts i entrevistant familiars dels supervivents. Una de les seves principals fonts ha estat Paquita Perpinyà, qui li va explicar la història de la seva pròpia família. “Paquita em va confiar el relat de la seva mare, Marisa, que va viure aquell exili en primera persona. La seva història em va captivar i vaig decidir que s’havia de convertir en novel·la.”

Segons Muñoz, Paquita li va proporcionar detalls inèdits sobre la vida a l’exili i les dificultats d’adaptació a una nova realitat. “M’explicava com la seva mare es va haver de refer de zero en un entorn desconegut, amb l’esperança de tornar a casa algun dia. Era una història colpidora que no podia deixar en l’oblit.” Aquesta col·laboració estreta va permetre a l’autora construir un relat autèntic i emotiu.

“Escriure per recuperar la memòria”

Muñoz considera que és essencial seguir explicant històries sobre la Guerra Civil. “Encara hi ha molta gent jove que no sap el que va passar. Recuperar la memòria és necessari.” Davant la situació actual, l’autora creu que hi ha un perill real d’oblidar aquest passat recent. “Vivim en un moment on la desinformació i la revisió interessada de la història poden esborrar la memòria col·lectiva. Per això és crucial continuar explicant aquestes històries.”

A més, la seva literatura també aborda l’edadisme. “Hi ha la idea que la gent gran ja no pot aportar res. Això és fals. Molta gent jubilada està activa i continua fent coses importants.” Muñoz destaca que la invisibilització de la gent gran és una forma més de pèrdua de memòria. “Les generacions passades tenen molt a explicar i, si no les escoltam, estam condemnats a repetir errors.”

Futurs projectes

Encara que ara es troba en una pausa creativa, l’escriptora no descarta reprendre un nou projecte. “Quan vaig acabar Sol d’hivern també em vaig aturar, però sempre torna alguna idea.” Per ara, el seu focus està en la presentació de la seva darrera novel·la i en la publicació d’Errada de comptes el proper setembre.