Dorian va oferir un concert acústic sense artificis dins el Off Mallorca Live
Bé és cert que els concerts acústics de grups indie consolidats estan pensats per tocar l’ànima dels presents. Tot el context que es genera al voltant d’una vetllada com la d’ahir, convida a fer salivera als més melancòlics. Però per molt que pensis en l’extraordinària preparació encarrilada a tocar-te la fibra sensible, els fills de RazzMatazz no podíem imaginar quan podríem arribar a gaudir i quan ens remouria per dintre el concert d’ahir.
Una vetllada íntima amb el públic dempeus
És complicat no utilitzar tòpics per descriure actuacions que són tan clarament l’ideal en què es basa la teva concepció del que ha estat una nit màgica. Tots els presents vàrem ser testimonis d’una actuació íntima personal i nua de Dorian a Es Baluard. La banda catalana va deixar a un costat la seva part més electrònica, la seva posada en escena de llums i efectes visuals i es varen nuar davant d’un públic entregat que va acabar corejant dempeus les versions dels himnes més reconeguts i estimats de la banda.
Niños Raros obre la nit a Es Baluard
Vàrem entrar puntuals per a poder escoltar els artistes convidats. Niños raros, un grup molt jove que ens va oferir una selecció de temes propis molt interessants, amb una veu molt potent. Els eivissencs varen acotxar bé l’espai d’entrada al museu per acomodar-nos i preparar-nos per una vetllada colpidora. Les palmeres, el cel i el marès van agafant força escènica a mesura que cau la nit. Tot preparat.
«Futuros imposibles» i himnes en clau acústica
Comença Dorian. Guitarra, baix i veu. Res més. Només ells i ella. Demostrant que la seva qualitat musical no depèn en absolut de les bases electròniques ni dels artificis escènics. Les versions més íntimes dels seus grans èxits com «Verte Amanecer», «Los Amigos Que Perdí» o «El Temblor» i noves propostes del seu nou disc Futuros imposibles varen amarar tots els racons de les murades que acollien l’escenari i el cor del públic, que entre somriures i cares bocabadades, anaven acompanyant el llapis que els protagonistes utilitzaven per rubricar una nit màgica.I quan ningú voldria estar a qualsevol altre lloc que entre les parets centenàries de la murada de Palma, ens adonam que el concert ha passat com un llamp i ja sona un dels himnes. Ens tornam tots nihilistes i com si no existís res més que el moment, ens aixecam dels seients per deixar-nos endur i acabar la nit amb el pit de cara al cel descobert de Ciutat. Ningú es pot creure que hagi acabat. Els espectadors a l’uníson demanen una altra. I sona la versió més entendridora de «Tormenta de Arena» que ens deixa amb moltes ganes de Mallorca Live.
