Refractio vol. II – Debussy arriba aquest dissabte 10 de maig al Teatre Municipal Xesc Forteza. La proposta, impulsada pels pianistes Magí Garcias i Diego Hervalejo, presenta una lectura a dues veus del repertori de Claude Debussy. El projecte alterna interpretacions originals amb improvisacions en clau de jazz i incorpora, en aquesta segona entrega, col·laboracions vocals i instrumentals.
Un format d’anada i tornada
El concert parteix d’una estructura senzilla però oberta a múltiples lectures. Garcias interpreta peces de Debussy des del respecte per l’obra escrita. Hervalejo respon improvisant a partir de cada peça, establint un diàleg sonor que confronta llenguatges, escoles i maneres d’entendre la música. L’objectiu no és reformular Debussy ni adaptar-lo, sinó escoltar-lo des d’un altre angle.
Entre les obres incloses al programa hi ha Arabesque núm. 1 i fragments d’Images, dues composicions representatives del període impressionista. Sobre aquesta base, Hervalejo construeix una proposta que es desplaça cap al jazz contemporani. El format del concert es manté fidel a l’essència del projecte discogràfic publicat recentment sota el mateix nom.
Col·laboracions i noves textures
El segon volum de Refractio introdueix elements que no apareixien a la primera edició. Més enllà del diàleg pianístic, l’espectacle incorpora altres veus i instruments que amplien el ventall sonor. Les col·laboracions amb Rita Payés, Zuzanna Sosnowska i Anggie Obin aporten matisos vocals, de corda i de vent que alteren el registre del concert i en redefineixen els límits.
Aquestes incorporacions permeten sortir del terreny exclusivament pianístic i explorar textures pròximes al format de cambra. El resultat és un recorregut que no només revisita Debussy sinó que el recontextualitza dins un marc que bascula entre la música escrita i la creació espontània.
Un exercici d’escolta activa
Refractio vol. II – Debussy no busca imposar una nova lectura del compositor francès, sinó generar un espai on la seva música pugui ser repensada des de l’escolta compartida. L’espectador assisteix a una construcció en temps real, on cada peça clàssica obre una porta a una improvisació que no repeteix fórmules sinó que arrisca una resposta diferent cada vegada.
El concert es presenta com una experiència en moviment, sense jerarquies entre partitura i intuïció, que explora les possibilitats de diàleg entre dos llenguatges musicals aparentment allunyats.
