El Museu de Mallorca ha completat la restauració i l’embalatge de dues peces clau de l’art medieval de l’illa, La taula de la crucifixió i el Retaule de Santa Quitèria, per a la seva participació en una exposició al Museu Nacional del Prado. Les obres d’estil italogòtic s’integraran a la mostra «A la manera de Italia. España y el gótico mediterráneo (1320-1420)», que s’inaugurarà el proper 25 de maig a Madrid. El trasllat de les peces tanca un procés d’intervenció tècnica que ha permès l’estabilització d’aquestes mostres del gòtic mediterrani abans de la seva exhibició pública a la capital estatal fins al 20 de setembre.
Restauració a la vista del públic
Els treballs de conservació han estat executats per les restauradores Estrella Armendáriz i Caterina Fiol. Per primera vegada, la intervenció s’ha dut a terme en una sala oberta del Museu de Mallorca, permetent que els visitants observessin les tasques de consolidació, neteja superficial i estabilització de les estructures. Aquesta metodologia ha buscat documentar la tasca tècnica d’unes peces que exemplifiquen la influència del Trecento italià en la pintura local del segle XIV.
La vicepresidenta del Consell de Mallorca, Antònia Roca, ha assenyalat que la presència de les obres al Museu Nacional del Prado situa la institució mallorquina en un context de primer nivell. Segons Roca, la iniciativa suposa una via de projecció exterior per al patrimoni artístic de l’illa.
Vinculació amb el corrent italogòtic
Les dues obres seleccionades són exponents de la narrativa visual del gòtic mediterrani. La taula de la crucifixió (1343–1358), procedent de la capella de l’Almudaina, és una pintura al tremp sobre pa d’or vinculada als tallers de Ferrer Bassa i Ramon Destorrens. La peça va ser reparada l’any 1358 pel pintor Joan Daurer després de patir danys en el seu trajecte original cap a Mallorca.
Per la seva banda, el Retaule de Santa Quitèria (ca. 1346), atribuït a Joan Loert, destaca per les seves dimensions monumentals i la seva procedència de l’antic Hospital de Sant Antoni de Palma. L’obra articula en dotze escenes la hagiografia de la santa, centrant-se en la seva resistència a les imposicions familiars i el seu martiri. Ambdues peces aprofundeixen en l’anàlisi de la circulació de models pictòrics entre els regnes peninsulars i Itàlia que proposa la pinacoteca madrilenya.
