La commemoració del centenari del naixement de Blai Bonet marca el calendari cultural amb la publicació de material bibliogràfic que fins ara havia romàs fragmentat o inaccessible. L’editorial Edicions 1984 ha presentat el volum Els llibres perduts, una edició que rescata dos projectes que l’autor de Santanyí no va arribar a publicar en la seva forma original a causa de la censura i de diverses vicissituds editorials. Aquesta novetat s’integra en una estratègia de recuperació de la Poesia completa de l’autor, que ja va ser reeditada fa tres mesos, i es completa amb la tornada a les llibreries dels poemaris Nova York i L’Evangeli segons un de tants.
L’origen dels textos recuperats
Els llibres perduts recull Oh Calvary, Calvary i El Jove (1971), dues obres que Blai Bonet va decidir desintegrar després que no veiessin la llum en el seu moment. El primer d’ells, Oh Calvary, Calvary, va ser guardonat amb el Premi Carles Riba l’any 1962, però la intervenció de la censura en va impedir la impressió. Tot i que tradicionalment s’havia considerat un esborrany de L’Evangeli segons un de tants, l’edició crítica a cura de Nicolau Dols i Gabriel de la S. T. Sampol demostra que només comparteixen cinc composicions, reivindicant-lo com un corpus independent.
Pel que fa a El Jove de 1971, el text revela una estructura i un contingut clarament diferenciats de la versió que es va publicar finalment l’any 1987. El volum actual reconstrueix aquests títols tal com van ser concebuts pel poeta, permetent observar el diàleg original entre els versos abans que fossin repartits en antologies posteriors. L’edició inclou també el pròleg original de l’autor i la transcripció de l’expedient de censura, aportant context sobre les traves administratives de l’època.
Evolució estètica i pensament
La reedició de L’Evangeli segons un de tants (1967) permet resseguir la transició de l’autor entre el simbolisme religiós de la seva primera etapa i la progressiva obertura cap a una consciència social i política. Aquesta obra es distancia de la simple recreació de passatges bíblics per oferir una visió personal del món contemporani de Bonet. Segons l’anàlisi de l’obra, el text funciona com un punt d’inflexió cap a Els fets (1974), consolidant una ètica i una estètica que defineixen la seva maduresa.
D’altra banda, Nova York representa l’etapa final de la seva producció. En aquest poemari, la ciutat deixa de ser un espai geogràfic concret per esdevenir un concepte cultural. A través de referents com David Bowie, Pier Paolo Pasolini o Maria Callas, Bonet construeix una temporalitat on la cultura actua com a mediadora amb la naturalesa. L’obra s’alinea amb la figura del “poeta sentimental” descrita per Friedrich Schiller, on el retrobament amb la realitat es produeix mitjançant la reflexió intel·lectual i la filosofia de l’existència.
La mirada de la Poesia completa
El projecte de recuperació de la Poesia completa tanca el cercle d’aquesta celebració del centenari. El volum permet analitzar la capacitat de l’autor per adoptar perspectives alienes, una característica que Margalida Pons destaca en el pròleg de l’edició. Bonet no es limita a imitar veus, sinó que s’apropia de la mirada de figures marginals, artistes i elements naturals per construir un discurs que habita en la virtualitat i la incertesa de la realitat. Amb aquestes publicacions, el llegat de Blai Bonet es torna a posar a l’abast del públic local amb l’objectiu d’entendre la seva rellevància com un dels renovadors de la lírica del segle XX.
