L’Editorial Clandestina publicarà quatre novetats literàries entre els mesos de setembre i octubre, emmarcant aquest llançament en la celebració del quinzè aniversari del seu projecte editorial. Aquesta nova fase consolida un catàleg que ja supera el centenar de títols, centrat a atorgar a la novel·la negra en català un espai destacat dins el panorama literari actual. De les obres programades, tres s’incorporen a la col·lecció Crims.cat i una a la Biblioteca Clandestina, abastant des del relat breu i la narrativa generacional fins a la recuperació de clàssics catalans i internacionals.
El debut en la narrativa breu
L’escriptor Llort presenta Short, el seu primer recull de relats. L’obra aplega trenta-set històries, la majoria inèdites, i es caracteritza per una prosa esmolada que transita entre l’aforisme i la narrativa més fosca. Cinc d’aquests contes s’havien publicat anteriorment en antologies col·lectives. La meitat de les peces inèdites destaquen per la seva gran brevetat. L’autor manté un enfocament incòmode i afilat, lluny de les zones de confort, on explora decisions complexes, fets inconvenients i personatges que es mouen pels marges de la societat.
Un retrat generacional marcat per la violència
El títol Fúria, escrit per Lluís Riera, arriba a les llibreries avalat pel Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell. La trama s’inicia l’estiu de 1982 i segueix la vida de la Lluna, una protagonista nascuda en un entorn rural definit per les addiccions maternes, la pobresa i un marcat masclisme. La novel·la ressegueix el creixement de la Lluna al costat de quatre amics, amb qui comparteix una infantesa marcada pels maltractaments i la ràbia. El relat aprofundeix en la violència heretada, la culpa i les conseqüències d’uns fets traumàtics impossibles d’oblidar.
La recuperació d’un clàssic barceloní
La reedició de Tarda, sessió continua, 3,45, signada per Jaume Fuster, suposa el retorn d’una obra fonamental per a la literatura catalana contemporània. El llibre s’endinsa en la Barcelona de la postguerra a través de la mirada d’un infant que utilitza la foscor de les sales de cinema de barriada com a via d’escapament. La influència de figures com John Huston, Howard Hawks, Humphrey Bogart i Lauren Bacall s’entrellaça amb la crònica d’un país sota el franquisme. L’edició compta amb un pròleg a càrrec de Margarida Aritzeta i un epíleg elaborat per Àlex Martín Escribà.
Els rols de gènere en la societat de l’espectacle
Dins la Biblioteca Clandestina, veu la llum El seu marit, una sàtira escrita per Luigi Pirandello. Situada a la Roma de principis del segle XX, l’obra inverteix els rols tradicionals de gènere en l’entorn de la fama. La història se centra en Silvia Roncella, una jove escriptora d’enorme talent, i la figura de gestor que assumeix el seu espòs, Giustino Boggiolo. Mentre el prestigi d’ella creix inaturablement a la capital, ell descobreix que la societat literària l’ha relegat exclusivament al paper d’acompanyant. La novel·la, basada en fets reals, va generar una gran polèmica en el moment de la seva aparició original.
