“TENGO VIH.” Així comença el missatge que Eduardo Casanova ha publicat avui dijous a les seves xarxes socials. L’actor i director madrileny trenca “un silenci desagradable i dolorós” que, segons afirma, comparteixen moltes persones amb VIH. Casanova ha aprofitat l’anunci per avançar que està treballant en una pel·lícula documental sobre la seva experiència, produïda per Jordi Évole i prevista per a estrenar-se en cinemes l’any 2026.
Una declaració personal i política
“El faig quan jo vull. Quan jo puc. El faig per mi.” Amb aquestes paraules, Casanova reivindica el dret a decidir com i quan compartir el seu diagnòstic. Assegura que vol explicar la seva història “a través del cinema”, que considera la seva manera natural de comunicar-se. També expressa el desig que el seu testimoni serveixi per visibilitzar la realitat de moltes altres persones amb VIH.
Segons el comunicat, prop del 80% de les persones amb VIH no ho han compartit ni amb l’entorn més pròxim, a causa d’un estigma que Casanova qualifica com “el més injust del món”. “La dignitat hauria de ser la forma en què totes les persones amb VIH poguessin sortir de l’armari”, ha afirmat.
Un documental produït per Jordi Évole
Casanova ha explicat que es tracta d’una pel·lícula documental, no d’un programa de televisió. El projecte està produït per Jordi Évole, a través de Del Barrio i Atresmedia, i té previst estrenar-se en sales de cinema. Tot i que no ha avançat detalls ha afirmat que “ja hi haurà temps per explicar més coses”.
En finalitzar el seu missatge, Casanova admet sentir por i incertesa, però també una “profunda felicitat”.
D’infant actor a cineasta dissident
Eduardo Casanova (Madrid, 1991) va començar la seva trajectòria artística amb dotze anys. Es va fer conegut pel seu paper de Fidel Martínez a la sèrie Aída (Telecinco, 2005–2014), un adolescent que es declarava obertament gai davant la seva família i amics. Més endavant va treballar en diverses produccions teatrals i cinematogràfiques, tant com a actor com a director.
El 2011 va dirigir el seu primer curtmetratge, Ansiedad, i des de llavors ha construït una filmografia pròpia marcada per l’estètica trencadora i temes vinculats a les identitats dissidents. El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Pieles, seleccionat per la Berlinale i produït per Álex de la Iglesia.
També ha participat com a actor en pel·lícules com La chispa de la vida i Mi gran noche, i en sèries com Paquita Salas o Gym Tony. El 2025 va presentar la seva miniserie Silencio al Festival de Locarno.
VIH, estigma i representació
El documental sobre el VIH suposa un pas més en la línia de treball de Casanova, que ha abordat en anteriors projectes la marginació, els cossos no normatius i les experiències minoritzades. Ara ho fa des d’una perspectiva autobiogràfica.
Casanova assegura que explicar aquesta realitat des del cinema és també una manera de trencar l’estigma amb “dignitat”.
