L’escriptor Eduardo Mendoza publicarà el pròxim 8 d’abril la seva nova novel·la, La intriga del funeral inconveniente. Amb aquest llançament, l’autor barceloní recupera el personatge del detectiu sense nom onze anys després de la seva darrera aparició a El secreto de la modelo extraviada. La trama, situada novament a la ciutat de Barcelona, s’articula a partir d’un incident aparentment menor que deriva en una xarxa de corrupció financera i conspiracions.
L’origen d’una reacció en cadena
L’argument de l’obra s’inicia amb la figura de Ramoncito Valenzuela, un periodista novell que escriu una crònica breu sobre un funeral considerat insignificant en un diari local. Aquest text provoca l’acomiadament immediat del redactor i desencadena una investigació que escala fins a trames financeres d’alt nivell. A través d’aquesta premissa, Mendoza utilitza el gènere detectivesc per explorar les estructures de poder i els mecanismes que s’activen per evitar que certes veritats surtin a la llum pública.
L’autor torna a emprar la sàtira i l’absurd com a eines d’anàlisi social, uns elements que han definit la trajectòria d’aquest personatge des de la seva primera aparició a El misterio de la cripta embrujada (1979). En aquesta ocasió, el relat exposa una successió de suplantacions i enganys que connecten la quotidianitat urbana amb l’alta delinqüència econòmica.
Una trajectòria marcada pel reconeixement
El retorn d’aquesta sèrie literària coincideix amb un període de reconeixement institucional per a l’autor. Eduardo Mendoza, nascut el 1943, ha estat distingit recentment amb el Premio Princesa de Asturias de las Letras 2025, un guardó que s’afegeix al Premi Cervantes obtingut el 2016 i al Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.
Al llarg de més de cinc dècades, Mendoza ha conreat diversos registres, des de la reconstrucció històrica de La ciudad de los prodigios fins a l’experimentació amb la ciència-ficció humorística a Sin noticias de Gurb. No obstant això, és la sèrie del detectiu anònim —que inclou títols com El laberinto de las aceitunas o La aventura del tocador de señoras— la que ha consolidat el seu estil basat en la paròdia de la novel·la negra tradicional i el retrat crític de la societat contemporània.
Amb La intriga del funeral inconveniente, l’autor tanca un parèntesi d’onze anys en la vida d’aquest investigador, en una proposta que manté la ciutat de Barcelona com a escenari central de les seves peripècies literàries.
