El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat 69 normatives que releguen el català durant la primera meitat del 2026. Segons l’anàlisi trimestral elaborada per Plataforma per la Llengua, només en el segon trimestre s’han aprovat 35 textos legals que reforcen la discriminació lingüística a favor del castellà. Aquesta xifra s’afegeix a les 34 disposicions del primer trimestre, consolidant una tendència jurídica i administrativa que es ramifica tant en la legislació estatal com en la d’origen europeu.
L’impacte tècnic de la normativa europea
Gairebé la meitat de les noves lleis del segon trimestre, concretament 16, provenen d’institucions comunitàries, però el seu efecte s’aplica sota l’ordenament espanyol. La regulació de la Unió Europea delega l’idioma als estats membres i, atès que l’Estat espanyol no va sol·licitar l’oficialitat del català als anys vuitanta, el castellà s’imposa automàticament. L’actual executiu ha defensat aquesta oficialitat, però el bloqueig de l’oposició ho ha frenat.
Aquesta dinàmica es tradueix en normatives específiques. El reglament 2026/1123 imposa l’ús de la llengua oficial de l’estat en l’etiquetatge de productes fitosanitaris. La Directiva 2026/804 obliga les entitats bancàries a facilitar informació sobre dipòsits en l’idioma oficial de l’estat on s’ubica la sucursal. Així mateix, la Directiva 2026/1194 dictamina que la informació de les eleccions municipals per a ciutadans europeus s’ha de comunicar en la llengua àmpliament compresa al territori o l’oficial de l’estat, afavorint novament l’espanyol.
Legislació estatal i procediments administratius
Les 19 normatives restants del darrer trimestre emanen de l’administració central. Una resolució del passat mes de juny de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència exigeix el domini de l’espanyol per rebre determinades ajudes, requerint que tota la documentació s’aporti en aquesta llengua.
En paral·lel, el Reial decret 302/2026 sobre emissions sonores i emergències del mercat interior imposa el castellà en l’etiquetatge de màquines i en les declaracions responsables. En l’àmbit d’estrangeria, el Reial decret 316/2026 de regularització requereix que les autoritzacions per obtenir antecedents penals en processos d’arrelament es presentin obligatòriament en espanyol, condició que es repeteix en els supòsits d’arrelament extraordinari.
Discriminació lingüística estructural i marc constitucional
Aquesta discriminació lingüística sistèmica té l’origen en l’article 3.1 de la Constitució espanyola, que imposa el deure de conèixer el castellà i li atorga oficialitat a tot el territori. Segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, cap autoritat pot establir un deure general de coneixement equivalent per a la resta de llengües oficials als seus respectius territoris (recollides a l’article 3.2).
Aquest esquema jurídic desigual es reprodueix en la legislació ordinària. El Reial decret legislatiu 1/2007 de defensa dels consumidors imposa el castellà en l’etiquetatge general, mentre que el Reial decret 543/2001 exigeix acreditar el coneixement del castellà, però no del català, als treballadors estrangers que accedeixen a l’ocupació pública de l’Administració General de l’Estat. L’ordenament espanyol, a diferència d’altres democràcies que apliquen una oficialitat igualitària en les institucions compartides, reflecteix una asimetria fonamentada en decisions polítiques que perpetuen la supremacia del castellà.
