El llibre L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Llorito (Mallorca), 1924-1926. Els protagonistes i les seves veus, d’Andreu Ramis Puig-gros, recupera la petjada d’una missió de recollida de cançons tradicionals al centre de l’illa durant els anys vint. L’edició, publicada per El Gall Editor, s’inscriu dins el corrent de relectura dels materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), i s’endinsa especialment en les recerques fetes a Llorito —actualment Lloret de Vistalegre— els estius de 1924 i 1926.
El volum documenta el pas de la missió Samper-Ferrà i, dos anys després, de la Samper-Morey per Llorito, i l’activitat de recollida de cançons a càrrec del compositor mallorquí Baltasar Samper. Les anotacions conserven els noms i detalls de diversos informants locals, com les germanes Francisca i Catalina Gelabert, que amb només 17 anys aportaren cançons i balades que avui formen part del corpus del cançoner. La Francisca, descrita com una de les millors informadores, i Catalina, que entonà la balada “La carta de navegar”, representen la transmissió oral de la cultura popular mallorquina en un moment de profund canvi.
Els missioners sovint es trobaven amb dificultats per recollir aquest patrimoni: la desconfiança dels informants, la formalitat imposada per l’espai de trobada i la presència del fonògraf complicaven la tasca. Alguns, com el cantaire Miquel “Violí” de Capdepera, arribaren a fugir pensant que es volien burlar d’ells. Aquests testimonis il·lustren l’enorme repte de voler fixar un patrimoni viu en un moment en què cantar era una pràctica quotidiana, espontània i comunitària.
L’obra també repassa la contribució d’altres informants, com les germanes Maria i Miquela Bauzà, de Sant Joan, que havien viscut a Llorito i aportaren cançons com “A un camp d’herbetes” i “Les Transformacions”. El llibre contextualitza aquestes col·laboracions dins l’objectiu més ampli de l’OCPC: preservar un món sonor que començava a desaparèixer a mesura que el temps industrial i el franquisme prenien el relleu a les estructures socials tradicionals.
A través d’aquestes microhistòries, L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Llorito documenta la presència efímera però significativa de Llorito dins un projecte que, malgrat les seves limitacions, continua essent una de les fonts més importants per entendre la cultura oral als Països Catalans. El llibre se suma a altres iniciatives editorials que revisiten l’OCPC i els seus protagonistes, com Palmira Jaquetti, Joan Tomàs, Pierre Fouché, Higini Anglès o el mateix Samper, tot recuperant-ne els noms i les veus que li donaren vida.
Aquest treball de Ramis s’emmarca en una línia de recerca que en els darrers anys ha posat en valor la memòria documental de la cultura popular a Mallorca, amb especial atenció al patrimoni immaterial i la seva transmissió oral. Amb una trajectòria consolidada com a antropòleg i autor de diversos estudis sobre folklore, Ramis ofereix aquí una nova peça per entendre com es va construir, i alhora com es va intentar fixar, el paisatge sonor de l’illa durant el primer terç del segle XX.
