Més d’un centenar de persones han assistit aquest dissabte, 25 d’octubre, a la jornada «La paraula que ens fa créixer. El català com a factor de connexió i progrés», organitzada per Plataforma per la Llengua a la Casa Convalescència de Barcelona. El seminari, emmarcat dins el cicle anual Semicercles, ha abordat la relació entre el català, el progrés personal i la cohesió social.
L’acte ha comptat amb tres ponències principals, a càrrec dels investigadors Antonio Di Paolo (Universitat de Barcelona), Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya) i Maria del Mar Vanrell (Universitat de les Illes Balears). Les intervencions han tractat el paper del català en l’accés a oportunitats laborals i educatives, especialment per a la població jove i nouvinguda amb recursos econòmics limitats.
El català, factor de progrés individual segons dades econòmiques
El professor Antonio Di Paolo ha obert el torn de ponències amb una exposició basada en estudis econòmics recents. Ha apuntat que a Catalunya el coneixement oral i escrit del català pot suposar un increment del 18 % en els ingressos mensuals, tot i que aquest augment només s’observa entre persones amb estudis postobligatoris. L’efecte és més marcat entre les dones, segons els resultats presentats.
Di Paolo ha assenyalat que al sector privat hi ha una prima salarial d’un 12 % per a les persones que dominen el català, mentre que en el sector públic el seu coneixement és un requisit. Ha destacat també l’efecte de la immersió lingüística en l’escola, especialment en l’augment d’ús de la llengua en l’àmbit familiar entre castellanoparlants.
Ha subratllat que l’aprenentatge del català durant l’educació obligatòria incrementa la probabilitat d’utilitzar la llengua en l’àmbit domèstic. A tall d’exemple, ha afirmat que després de la introducció del català a les escoles, la probabilitat que els pares castellanoparlants es comuniquin exclusivament en català amb els fills ha augmentat 13 punts.
Pel que fa als centres d’aprenentatge de català, l’economista ha remarcat que la seva accessibilitat millora les competències lingüístiques, especialment entre joves amb baix nivell educatiu nascuts a Catalunya. No obstant això, no s’hi ha detectat una relació directa amb els resultats laborals. Ha posat damunt la taula la hipòtesi que les persones nouvingudes podrien desconèixer on accedir a formació en català o no tenir prou motivació per fer-ho.
Les dades socials i l’accés desigual al català
Joan Pujolar ha aprofundit en la situació sociolingüística dels col·lectius immigrants a Catalunya. Segons les dades exposades, la taxa de pobresa entre les persones nascudes fora de la Unió Europea arriba al 47,9 % i la privació material severa al 21,8 %.
També ha remarcat l’elevat abandonament escolar entre joves d’origen estranger, proper al 50 %, molt per sobre del 12 % observat entre joves nascuts a Catalunya i a l’Estat espanyol. Ha plantejat la necessitat de revisar els marcs institucionals i identitaris des d’una òptica que inclogui tant les persones que es queden com les que es mouen.
Segons Pujolar, les polítiques lingüístiques haurien de crear les condicions per facilitar la integració lingüística de la població nouvinguda, especialment tenint en compte que, ha dit, “nosaltres tenim el poder i els recursos”.
Joves, precarietat i ús del català
La ponència de cloenda ha anat a càrrec de Maria del Mar Vanrell, professora de la Universitat de les Illes Balears, que ha analitzat les pràctiques lingüístiques dels joves catalanoparlants a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya.
Vanrell ha descrit un context marcat per la vulnerabilitat social i econòmica, que es tradueix en dificultats per a l’emancipació i l’ascens social. Segons ha explicat, tot i que utilitzar el català no garanteix una millora directa de les condicions materials, sí que pot facilitar l’accés a estudis i feines amb més prestigi.
Ha defensat la necessitat de considerar simultàniament els factors ideològics, actitudinals i materials a l’hora de promoure l’ús del català entre els joves. Ha proposat mesures que abordin alhora qüestions com l’accés a l’habitatge, la formació, el reconeixement del català en l’espai públic i la creació de xarxes socials de suport.
Segons la professora de la UIB, només una mirada multifactorial permetrà generar condicions favorables perquè els joves utilitzin el català de manera estable i significativa.
Aquesta quarta edició de Semicercles manté el focus en la llengua com a eina per reduir desigualtats i generar oportunitats.
