La Facultat d’Educació de la Universitat de les Illes Balears ha presentat aquest 2026 un informe tècnic que analitza els usos lingüístics del seu alumnat, revelant una fractura entre el món acadèmic i el social. Segons l’estudi, coordinat per la Comissió de Model Lingüístic, el català manté la seva hegemonia en les interaccions formals i administratives, però queda desplaçat pel castellà en les relacions personals, d’amistat i de parella dels futurs docents. INFORME UIB.
Perfil sociolingüístic dels futurs docents
L’estudi, basat en una mostra de 1.157 estudiants, indica que el perfil de l’alumnat d’aquesta facultat no és representatiu de la societat illenca actual. Mentre que en la població jove general el català inicial ronda el 20%, a la Facultat d’Educació aquest percentatge puja fins al 31,9%. A més, un 37,4% de l’alumnat es defineix com a bilingüe inicial, una xifra molt superior a la mitjana balear.
L’autoria de l’informe, a càrrec d’investigadors com Elga Cremades, Llorenç Gelabert Gual, Pere Palou Sampol, Víctor A. Sánchez Azanza i Ivan Solivellas, destaca que existeix una forta coherència entre la llengua inicial i la d’identificació. No obstant això, la competència autopercebuda mostra asimetries: el castellà és la llengua que declaren dominar millor (38,19 sobre 40), seguida del català (36,21) i, a molta distància, l’anglès (24,93).
El català com a llengua institucional
Dins el recinte universitari, la Facultat d’Educació actua com un espai de contenció de la regressió lingüística. El català és la llengua predominant en la docència (4,65 sobre 6), en la relació amb el professorat i, especialment, en els tràmits amb el personal tècnic i de gestió (PTGAS), on assoleix la freqüència més alta.
Aquesta centralitat institucional del català contrasta amb els usos informals. Quan els estudiants es relacionen entre ells als passadissos o fora de l’aula, el castellà s’imposa com a llengua “no marcada” o neutra. En l’àmbit de l’amistat, el castellà obté una puntuació de 4,48 enfront del 3,74 del català, una tendència que s’agreuja en les relacions amb persones desconegudes.
Perspectives de futur i propostes
L’alumnat es mostra pessimista sobre l’esdevenidor de la llengua pròpia: un 67,7% creu que el català es parlarà menys d’aquí a cinc anys. En canvi, les expectatives per al castellà i l’anglès són de creixement o estabilitat. Davant aquesta percepció, el 56% dels enquestats considera necessari incentivar l’ús del català a la facultat.
Entre les recomanacions estratègiques finalitzades al maig de 2026, els investigadors suggereixen garantir assignatures de sociolingüística en tots els graus, acreditar coneixements de català per a tot el personal docent i potenciar l’ús de la llengua en contextos lúdics i digitals per revertir la tendència a la castellanització social del col·lectiu.
