El passat mes de gener, es van complir cent anys de la inauguració de l’edifici de la Casa del Poble de Palma, situat al carrer de Reina Maria Cristina. En commemoració d’aquest centenari, l’historiador Antoni Vidal ha publicat el llibre “La Casa del Poble de Palma (1924-2024)” amb l’objectiu de dignificar l’espai i preservar la memòria obrera de Palma.
L’obra de Vidal detalla l’evolució històrica de la Casa del Poble des dels seus inicis, passant per la seva confiscació durant el règim franquista fins a la seva trajectòria en el període de la recuperació democràtica. La presentació oficial del llibre està programada per al 7 de març a la Biblioteca de Cort.
Cal recordar que la construcció d’aquest edifici va ser un esdeveniment de gran importància en la història de Palma. Les societats obreres de la ciutat van aconseguir una de les cases del poble més imponents d’Espanya, gràcies a una donació del financer Joan March a la classe obrera de Ciutat. Aquest gest, però, va generar una forta polèmica a l’opinió pública mallorquina, amb crítiques especials de grups anarcosindicalistes envers l’origen de la donació.
L’edifici es va inaugurar durant la dictadura de Primo de Rivera, un període complicat per a la legalitat de les societats obreres. Malgrat la persecució política envers el moviment obrer, els socialistes van poder continuar les seves activitats sindicals des de la Casa del Poble, al contrari de l’enfrontament que van patir anarcosindicalistes i comunistes.
A partir del 14 d’abril de 1931, la Casa del Poble es va convertir en un bastió de la República. Des dels seus inicis, l’edifici va oferir una escola obrera diürna i nocturna, assessorament laboral, biblioteca, càtedra de teatre, gimnàs i diverses activitats d’oci i esbarjo a preus simbòlics o fins i tot gratuïts.
Els esdeveniments de la nit del 18 al 19 de juliol de 1936 van reflectir la importància simbòlica de la Casa del Poble. Militants de les forces obreres s’hi van concentrar esperant armes que mai van arribar. Aquesta ubicació es va convertir en un objectiu prioritzat pels colpistes per aconseguir el control de Palma, i així va ser.
Amb l’inici del cop d’estat feixista, la Casa del Poble es va transformar en el quarter general de la Falange, convertint-se en un centre de tortures i interrogatoris per a militants i dirigents de l’esquerra abans de ser empresonats o assassinats.
Després de la guerra, l’edifici va ser utilitzat com a dispensari mèdic i, posteriorment (fins el 1974), com a Escola Taller Sindical. Un any abans de la mort del dictador, l’edifici va ser enderrocat i el 2008, venut a propietaris privats. Malgrat això, encara hi ha veus que reivindiquen que aquest espai torni a ser de domini públic.
Amb aquest llibre, Antoni Vidal ofereix una visió rigorosa i completa de la història de la Casa del Poble, destacant la seva importància com a testimoni dels esdeveniments significatius que han marcat la ciutat de Palma al llarg dels anys.
