La programació cultural a Manacor no s’atura, i aquest febrer el Cinemaclub 39 escalons proposa un tríptic cinematogràfic que, sota una aparent diversitat de gèneres, comparteix un fons comú: la tensió entre l’individu i les estructures que intenten modelar-lo. Sigui a través del drama social contemporani, l’assaig documental o la comèdia clàssica nord-americana, les projeccions previstes als Multicines i al Teatre de Manacor conviden a reflexionar sobre com la identitat es construeix —o es destrueix— davant la pressió de l’administració, la distància geogràfica o les dinàmiques de poder professional. No es tracta només de veure pel·lícules, sinó d’entendre els mecanismes que mouen els personatges.
La burocràcia com a obstacle vital
El cicle s’inaugura el dijous 5 de febrer als Multicines Manacor amb La historia de Souleymane, dirigida per Boris Lojkine. La cinta s’allunya de la narrativa èpica del viatge migratori per centrar-se en una realitat sovint invisibilitzada però omnipresent a les ciutats europees: la cursa d’obstacles administratius. El film segueix quaranta-vuit hores en la vida de Souleymane, un jove guineà interpretat per Abou Sangare, que malda per sobreviure com a repartidor de menjar a París mentre prepara una entrevista d’asil crucial.
La proposta de Lojkine sembla defugir el melodrama fàcil per adoptar un estil enèrgic, a cavall entre el documental i el thriller social. El focus recau en la pressió psicològica d’haver de construir un relat “acceptable” per als funcionaris de l’Estat, transformant l’experiència vital pròpia en una mercaderia burocràtica vàlida per obtenir papers. És una anàlisi sobre la precarietat i l’examen constant a què se sotmeten els qui intenten establir-se a Europa.
Arrels, memòria i territori
El dijous 19 de febrer, l’activitat es trasllada al Teatre de Manacor per a la projecció de Pedra pàtria, del menorquí Macià Florit Campins. Aquesta sessió, organitzada en col·laboració amb Sa Camada, comptarà amb un col·loqui posterior amb el director conduït per Tomeu Bosch, un espai necessari per desgranar l’assaig fílmic que es presenta.
Pedra pàtria no és una ficció convencional, sinó una exploració de la identitat a través de la dicotomia entre partir i quedar-se. Florit contraposa la seva trajectòria com a cineasta als Estats Units amb la del seu germà petit, en Lau, que roman a Menorca treballant la terra. El documental utilitza textures orgàniques, cartes i dibuixos per parlar de l’erosió —física i emocional— causada pel temps i la distància. Més enllà del retrat familiar, l’obra es descriu com una recerca de les fonts de la identitat en els ritus i el paisatge de l’illa, suggerint que la pertinença és un estrat més de la geologia del lloc.
La dona i el cinisme periodístic
Finalment, el Cinemaclub 39 escalons tanca el mes el dia 26 als Multicines amb un clàssic ineludible: Luna nueva (His Girl Friday, 1940), de Howard Hawks. Tot i ser una de les cimes de la Screwball Comedy, la seva rellevància perdura per la seva mirada mordaç sobre el periodisme i les relacions de gènere.
La pel·lícula presenta a Hildy Johnson, descrita com la millor reportera del Morning Post, en el moment que decideix abandonar la professió per casar-se i buscar una vida “tranquil·la”. El conflicte esclata quan el seu exmarit i editor, Walter Burns, utilitza l’execució imminent d’un pres per retenir-la. Sota la capa de comèdia de ritme endimoniat i diàlegs trepidants, Hawks construeix una crítica al funcionament de la premsa i una lluita de sexes on la capacitat professional de la protagonista és l’eix central. La moralitat qüestionable dels personatges i la química explosiva serveixen per disseccionar les relacions de poder, oferint una lectura que, dècades després, es manté sorprenentment moderna.
