El Consell de Mallorca ha incorporat oficialment al seu fons patrimonial un cap de bou en miniatura d’època talaiòtica, localitzat gràcies a l’entrega voluntària d’un particular. La peça, presentada aquest dimarts al centre cultural de la Misericòrdia, suposa una nova evidència material de la rellevància d’aquesta figura animal en la cosmogonia de la prehistòria illenca, vinculant-se tipològicament amb els emblemàtics bronzes trobats al santuari de Son Corró, a Costitx.
Origen i context de la troballa arqueològica
La recuperació d’aquest objecte és el resultat de la col·laboració ciutadana, un mecanisme que les institucions subratllen com a fonamental per evitar la pèrdua d’informació històrica. Segons ha detallat l’administració insular, la peça no és només un objecte aïllat, sinó que obre la porta a noves línies d’investigació. En aquest sentit, es preveu que es realitzin estudis arqueològics a la zona específica de la troballa per determinar el context original i comprovar si respon a un jaciment encara no documentat o a una dispersió de materials ja coneguts.
La consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha incidit en la necessitat de preservar aquests objectes dins el seu entorn científic. La retirada incontrolada de materials del subsòl, sovint associada a l’espoli, impedeix als investigadors reconstruir el relat social i religiós de les comunitats que habitaren l’illa, ja que s’elimina la relació de l’objecte amb el seu estrat geològic i els altres elements que l’acompanyen.
El cap de bou i la simbologia talaiòtica
Aquest cap de bou en dimensions reduïdes s’emmarca en la tradició metal·lúrgica de la cultura talaiòtica, on el bou exercia un paper central, possiblement com a divinitat o símbol de poder i fertilitat. Tot i que la peça actual és de format petit, la seva morfologia recorda els grans bronzes de Costitx, que actualment es troben al Museo Arqueológico Nacional (MAN) a Madrid.
L’arribada d’aquesta nova peça ha servit també per posar de manifest la situació administrativa dels bous originals de Son Corró. El president del Consell, Llorenç Galmés, ha explicat que el MAN ha mantingut la seva negativa a cedir temporalment les peces originals a l’illa. Aquesta reclamació històrica de retorn, o si més no de préstec, es basa en el valor identitari que aquestes figures tenen per a Mallorca, sent un dels pocs exemples de gran estatuària en bronze de la Mediterrània occidental prehistòrica.
Protocol de conservació i exposició pública
El full de ruta per a la nova peça presentada avui passa per un ingrés immediat al Museu de Mallorca. Allà, l’equip tècnic iniciarà les tasques de neteja, estabilització del material i estudi analític per determinar-ne la composició exacta i la cronologia precisa. Un cop finalitzat aquest procés de catalogació i restauració, la previsió del Departament de Cultura és que la peça sigui exposada al públic perquè la ciutadania pugui conèixer de prop aquest testimoni de la prehistòria mallorquina.
Amb aquesta incorporació, el patrimoni públic de l’illa suma un nou element que, més enllà del seu valor estètic, serveix com a eina científica per aprofundir en les creences i les pràctiques rituals d’una societat que va fer de la figura taurina un dels seus eixos vertebradors.
