La plataforma Filmin estrena el pròxim 13 de febrer “Sueños en Oslo”, la pel·lícula del cineasta noruec Dag Johan Haugerud que arriba avalada per l’Os d’Or a la millor pel·lícula en la darrera edició del Festival de Berlín i el premi FIPRESCI de la crítica internacional. El film, que clou l’anomenada “Trilogia d’Oslo”, se centra en la història de la Johanne, una jove de 17 anys el primer enamorament de la qual per una professora es converteix en el motor d’un debat intel·lectual i emocional entre tres generacions de dones. A través de la descoberta d’uns escrits íntims, la cinta analitza com el relat del desig pot transformar la percepció de la llibertat i la responsabilitat en l’entorn familiar.
L’escriptura com a pont entre generacions
L’obra de Haugerud s’allunya de la narrativa convencional sobre el despertar sexual per centrar-se en la mediació del llenguatge. Quan la mare i l’àvia de la Johanne descobreixen les confessions que la jove guarda al seu ordinador, el conflicte inicial per la intimitat vulnerada deriva ràpidament en una anàlisi del potencial literari del text. Aquest desplaçament permet a la pel·lícula explorar el primer amor no només com una vivència física, sinó com una experiència que es pot fixar i transmetre a través de la paraula.
El director descriu aquest primer enamorament com “una eufòria imparable que arrolla la ment”, però remarca la tensió que es genera en xocar amb la “disponibilitat física d’una jove que encara s’està descobrint a si mateixa”. En aquest sentit, el film proposa que la bellesa i el dolor d’aquesta etapa queden gravats com un esdeveniment que condiciona totes les passions posteriors.
Contrastos sobre la llibertat i el sexe
L’estructura narrativa permet confrontar tres bagatges vitals diferenciats. L’àvia, interpretada per Anne Marit Jacobsen, aporta una visió influïda pels seus anys hippies, on la passió cercava una transcendència espiritual més enllà de l’impuls físic. Aquesta perspectiva, marcada per una sinceritat irreverent, entra en contradicció amb la postura de la mare, més protectora i arrelada a les normes socials, qui qüestiona la conveniència de fer públiques unes memòries tan privades.
Segons Haugerud, la lectura del manuscrit de la Johanne obliga les dones de la família a fer un exercici de reavaluació: “La mare i l’àvia reavaluen algunes de les decisions sobre sexe i amor que elles mateixes van prendre al llarg de la vida”. Així, la pel·lícula traça un mapa de com els conceptes d’empoderament i desig es redefineixen en funció del context històric de cada dona.
El tancament de la trilogia de Haugerud
“Sueños en Oslo” tanca el cicle iniciat amb “Sexo en Oslo” i “Amor en Oslo”, una sèrie de relats autoconclusius que Filmin ha distribuït de manera integral a l’Estat espanyol. El repartiment femení, encapçalat per Ella Øverbye, Selome Emnetu i Ane Dahl Torp, sosté un relat que també ha estat reconegut amb el premi a la millor pel·lícula al certamen Queercinemad. Amb aquesta estrena, es consolida la trajectòria d’un director que es va donar a conèixer a l’illa a través de l’Atlàntida Mallorca Film Fest el 2020 amb el seu llargmetratge “Cuidado con los niños”.
