L’editorial L’Agulla Daurada publica aquest mes de febrer Per què la nit?, la nova incursió literària de l’escriptor valencià Joanjo Garcia. L’obra se sosté sobre una premissa ucrònica que altera el rumb de la història contemporània: en el magnicidi de Dallas de 1963, el president John F. Kennedy sobreviu als trets, mentre que la seva esposa, Jacqueline Kennedy, resulta morta. Aquest desplaçament del subjecte del crim serveix a l’autor per desmuntar el mite del somni americà i analitzar els mecanismes de la paranoia social en una comunitat que busca respostes on només hi ha buit.
Una realitat alterada pel trauma col·lectiu
La novel·la ens trasllada a Lafuente, un poble de l’interior de Califòrnia, on la notícia de l’assassinat de la primera dama arriba a través dels mitjans de comunicació d’aquella època, atordint la població. L’autor utilitza aquest context per explorar com una comunitat es plega sobre si mateixa quan s’enfronta a un esdeveniment incomprensible. La recerca de la veritat, en aquesta història, no és un acte d’il·luminació, sinó una espiral cap a la destrucció i la supèrbia de qui creu haver desxifrat el secret de la dècada.
El relat se centra en el personatge de Cass, que entra en l’adolescència precisament quan el món exterior comença a fracturar-se. La transició vital de la protagonista s’emmarca en una dècada complexa, marcada per la presència constant de la Guerra del Vietnam i la dificultat de trobar una identitat pròpia en un entorn on la conspiració ho impregna tot.
La identitat sota el pes de la conspiració
L’obra de Garcia, llicenciat en Història, defuig la nostàlgia per oferir una visió mordaç de la societat dels anys seixanta. El text reflexiona sobre si el curs de la història és realment alterable o si, malgrat els girs dels fets, les estructures de poder i el fracàs social romanen inalterables. A través d’elements quotidians i aparentment inconnexos —com el furt d’unes peces de roba interior—, la trama teixeix una xarxa que connecta la identitat personal amb el deliri col·lectiu.
L’autor indaga en la psicologia de qui persegueix la veritat en un context on el conspiracionisme esdevé un refugi davant la incertesa. Com s’indica en el text, el desig de ser «descobridors del secret» es converteix en una temptació massa atractiva per a una ciutadania que necessita donar sentit al caos.
Una trajectòria consolidada en la narrativa actual
Joanjo Garcia (València, 1977) arriba a aquesta publicació amb un recorregut sòlid i una quinzena de títols a l’esquena. Reconegut amb guardons com el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira per El temps és mentida o el Premi València de Narrativa per Heidi, Lenin i altres amics, l’escriptor utilitza la seva formació acadèmica per dotar de rigor el gènere de la ucronia. En aquesta ocasió, la il·lustració de la coberta a càrrec de Patricia Cruz acompanya una edició de 228 pàgines que promet una anàlisi crítica sobre el funcionament de la memòria històrica i el pes de la iconografia política.
L’obra es presenta no com un exercici de política-ficció tradicional, sinó com una reflexió sobre la fragilitat de les societats modernes davant el col·lapse de les seves pròpies promeses de progrés.
