La novel·la El eco de la huida, d’Amaia Oloriz Rivas, s’endinsa en un episodi poc conegut de la Guerra Civil espanyola. L’obra se centra en la fugida de milers de civils des de Màlaga cap a Almeria al febrer de 1937. Aquesta ruta va ser coneguda com “La desbandá”, i en ella es va viure una massacre devastadora. Civils i milicians que fugien de la ciutat assetjada van ser bombardejats per terra, mar i aire, causant entre 3.000 i 5.000 víctimes.
Una història a partir del testimoni dels supervivents
Amaia Oloriz explica que la seva motivació per escriure aquesta novel·la va sorgir després de veure un documental en què es relataven els testimonis dels supervivents. Els testimonis parlaven del terror viscut durant aquells dies: les bombes, els crits i la desesperació de les famílies que fugien sense gairebé res. Segons l’autora, el que més la va commoure va ser el dolor dels infants i les dones, els més vulnerables en qualsevol conflicte.
L’escriptora destaca com el silenci va envoltar aquesta tragèdia. El règim franquista va amagar la massacre per evitar l’escàndol, i la República va callar davant la seva incapacitat de defensar Màlaga. Els supervivents també van callar, per por a les represàlies. Aquestes raons van fer que aquest episodi no fos prou conegut fins a dècades després.
El paper del metge brigadista Norman Bethune
Norman Bethune, metge brigadista canadenc, va jugar un paper clau en la documentació de la tragèdia. A més d’ajudar els fugitius amb el seu camió, va fotografiar el caos i la desesperació que es vivia a la carretera. Aquestes imatges són avui dia un testimoni crucial per entendre l’abast del que va passar. Oloriz també va utilitzar el llibre La desbandá de Bethune com a font per documentar la novel·la.
Una novel·la de memòria històrica
El eco de la huida s’emmarca dins del gènere de la memòria històrica, una temàtica que Oloriz ha explorat en altres novel·les. L’escriptora navarresa vol donar veu a les víctimes civils que van patir la repressió franquista i que, sovint, han estat oblidades. A través dels seus personatges, com Dora, Julián i León, Oloriz narra la lluita per la justícia i la memòria.
A més, l’autora aprofita per incloure altres episodis de repressió, com el robatori de nadons i els internats del franquisme. Oloriz vol sensibilitzar els lectors sobre la importància de conèixer i recordar el passat per evitar que es repeteixi.
Un relat humà enmig del dolor
Tot i la duresa del tema, la novel·la d’Oloriz no només parla de la violència, sinó també de la humanitat i la solidaritat. Els personatges que va crear estan plens de sensibilitat i busquen la justícia enmig del caos de la guerra. El eco de la huida ofereix un homenatge a aquells que van patir en silenci, però que avui tenen una veu gràcies a la literatura.
Amb aquesta obra, Amaia Oloriz continua explorant la memòria històrica, un tema central en la seva trajectòria com a escriptora.
