La plataforma Filmin estrena aquest 29 de gener Estrany riu, la pel·lícula que suposa el debut en el llargmetratge de Jaume Claret Muxart i que aterra a les pantalles domèstiques després d’un recorregut internacional que va iniciar-se al Festival de Venècia. La cinta, una coproducció que explora les dinàmiques familiars i la descoberta de la identitat en un entorn fluvial, arriba avalada per la crítica i per les nominacions a la millor direcció novell i al millor actor revelació per a Jan Monter als pròxims Premis Goya. La producció també acumula vuit nominacions als premis de l’Acadèmia del Cinema Català, els Gaudí, incloent-hi la categoria de millor pel·lícula, consolidant-se com una de les propostes més sòlides de la temporada.
Un viatge pel Danubi i la identitat
La trama se situa al llarg del riu Danubi, concretament a la zona de la Selva Negra alemanya. Dídac, un adolescent de setze anys interpretat per Jan Monter, realitza un viatge en bicicleta amb la seva família. La narració trenca la quotidianitat estival amb l’aparició d’un noi misteriós a les aigües del riu. Aquesta presència actua com a catalitzador per al protagonista, alterant no només la seva percepció interna sinó també l’estructura de les relacions familiars establertes.
El guió, escrit pel mateix Claret Muxart en col·laboració amb la cineasta Meritxell Colell, s’allunya de les convencions habituals del coming-of-age. Segons detalla el director, l’objectiu no era construir un relat sobre la sortida de l’armari o el descobriment de l’homosexualitat de manera aïllada, sinó abordar la sexualitat en la seva totalitat. El personatge de Dídac flueix en un procés de creixement on el conflicte no rau en l’orientació sexual, sinó en la gestió de les pors i la maduresa. Aquesta intenció es manifesta en declaracions on el protagonista expressa atracció per un individu concret, no pel gènere masculí en abstracte, un fet que l’equip considera una declaració política sorgida durant els assajos.
Herència pictòrica i format analògic
L’estètica d’Estrany riu juga un paper fonamental en la narrativa, funcionant gairebé com un personatge més. La pel·lícula ha estat rodada en 16 mm, una decisió tècnica que busca emular la textura d’un quadre en moviment o d’una postal d’estiu antiga. Aquesta aposta pel gra i la materialitat de la imatge respon directament a l’herència familiar del director.
Claret Muxart reconeix la influència del seu avi, el pintor expressionista abstracte Jaume Muxart, i de la seva àvia, Roser Agell, la qual s’apropava més al surrealisme o a l’estil de Paul Klee. La recerca dels tons verdosos específics de la Selva Negra a l’estiu i l’ús intens del color en la fotografia remeten a les visites d’infantesa del director al taller del seu avi. La tria del format de 16 mm s’apropa, segons el cineasta, a la textura de l’oli, allunyant-se de la nitidesa digital per abraçar un expressionisme cinematogràfic.
La coordinació d’intimitat com a eix
La producció ha posat un èmfasi especial en la cura dels actors i en la representació ètica de la intimitat. L’equip va comptar amb la figura de Tábata Cerezo com a coordinadora d’intimitat, una posició cada cop més rellevant en la indústria per garantir entorns de treball segurs.
Juntament amb el director de fotografia, Pablo Paloma, es va establir una distància física de la càmera respecte als cossos d’un metre. Aquesta decisió tècnica respon a la voluntat d’evitar una mirada voyeurista. La intenció era capturar la sensualitat sense caure en l’erotisme explícit ni en la recreació gratuïta sobre el cos de l’actor, garantint la comoditat de Jan Monter i atorgant a les escenes una atmosfera que es mou entre la realitat i l’onirisme.
L’estrena a la plataforma digital permetrà al públic accedir a una obra que, tot i no ser autobiogràfica, neix d’experiències personals vinculades als viatges familiars europeus, transformades aquí en una ficció sobre els límits del desig i la família.
