El Centenari Sam Peckinpah aterra aquesta setmana a Manacor amb una de les propostes més crues del cineasta nord-americà. L’entitat Cinemaclub 39 escalons ha programat per a aquest dijous, 22 de gener, a les 20.30 h, la projecció del llargmetratge Quiero la cabeza de Alfredo García. L’acte, que tindrà lloc a les sales dels Multicines Manacor, s’emmarca dins el cicle titulat ‘Mai més podrem tornar a casa’ i comptarà amb una presentació prèvia a càrrec d’Antoni Ferrer, Pep Boix i Víctor Riera. La sessió s’ofereix en versió original en anglès subtitulada en castellà i compta amb el suport de Colonya, Caixa Pollença. ENTRADES.
Una baixada als inferns
La cinta, estrenada originalment als Estats Units l’any 1974 i amb una durada de 112 minuts, presenta una trama marcada per la venjança i les dinàmiques de poder. L’argument gira al voltant d’un poderós terratinent mexicà que, en descobrir l’embaràs de la seva filla, l’obliga a confessar la identitat del pare. L’home assenyalat és Alfredo García, qui fins aleshores havia estat preparat pel mateix terratinent per esdevenir el seu successor.
Davant aquesta revelació, el pare de la jove desencadena una cacera humana. Ofereix una recompensa d’un milió de dòlars a qualsevol persona que mati García i li porti el cap al seu ranxo. Aquesta premissa mobilitza dos caça-recompenses nord-americans, els quals inicien les indagacions pertinents per localitzar el parador del fugitiu i cobrar la quantitat promesa pel cacic.
Nihilisme i Nou Hollywood
La projecció programada pel Centenari Sam Peckinpah permet revisar una obra que se situa, segons la descripció del cicle, a mig camí entre el western crepuscular i el thriller existencial. Quiero la cabeza de Alfredo García és considerada una de les pel·lícules més radicals, lliures i desesperades sorgides del moviment del Nou Hollywood.
El film es construeix com un descens a un món mancat d’honor i sense possibilitat de redempció. La posada en escena es defineix pel seu caràcter aspre i nihilista, convertint el visionat en una experiència que es descriu simultàniament com a incòmoda i fascinant. Aquest títol esdevé una peça clau per a la comprensió del vessant més personal i furiós de la filmografia de Peckinpah, allunyant-se dels cànons clàssics per explorar la violència i la desesperació humana.
