L’Espai 36 de Sant Llorenç des Cardassar acollirà el proper dimecres, 28 de gener de 2026, una nova sessió del cicle de conferències ‘Un mes, una obra’. En aquesta ocasió, l’objecte d’anàlisi serà una de les peces més icòniques del segle XX sota el títol Guernica de Pablo Picasso, tristament d’actualitat. La ponència, programada per a les 19.00 hores a la Sala Principal, anirà a càrrec de Lucia Mestre, que abordarà la vigència de la peça com a representació del dolor i la violència en un context contemporani. INSCRIPCIONS.
Una mirada des del mercat de l’art internacional
La ponent encarregada de desgranar els detalls d’aquesta obra monumental, Lucia Mestre, aporta una trajectòria professional marcada per dues dècades de residència a París. Mestre ha desenvolupat la seva carrera en el mercat de l’art, centrant la seva activitat durant els darrers anys al departament de Pintura Antiga de la casa de subhastes internacional Sotheby’s. Aquest bagatge suggereix una aproximació a l’obra que combina l’anàlisi estètica amb el coneixement de la circulació i valoració de les peces històriques en el mercat global.
La proposta d’aquest cicle de conferències, és dedicar una hora a endinsar-se en una obra mítica de la Història de l’Art. L’objectiu declarat és oferir al públic la possibilitat de descobrir, o redescobrir, obres considerades fars de la Història de la Pintura, posant el focus en una anàlisi detallada que sovint passa desapercebuda en una visualització superficial.
El Guernica com a símbol de la fallida humana
La tesi central que Mestre exposarà a Sant Llorenç gira al voltant de la idea que el Guernica de Pablo Picasso no és únicament una pintura, sinó “una ferida oberta”. La conferenciant sosté que l’artista malagueny va transformar la destrucció, la violència i el dolor de la guerra en un crit universal contra la barbàrie. En la seva intervenció, s’espera que Mestre argumenti com les figures trencades, els rostres que criden i els cossos ferits plasmats en el llenç continuen interpel·lant l’espectador actual sobre conflictes, exilis i vides destruïdes.
La lectura que es proposa de l’obra defuig la recerca d’herois. Al llenç només hi ha mirades que imploren i boques obertes que criden en silenci. Mestre planteja que, malgrat el pas del temps, el crit persisteix, fet que justifica el títol de la ponència sobre la “trista actualitat” de l’obra. El patiment mostrat per Picasso no es presentaria com un fet del passat, sinó com un element constitutiu d’un present en construcció. La premissa de fons és contundent: “Quan l’art crida, és perquè la humanitat ha fallat”.
Dinàmica de l’acte i accés
L’acte planteja una invitació a mirar el quadre “amb els ulls i amb el cor”, desxifrant-ne els símbols i reflexionant sobre el paper de l’art com a testimoni, denúncia i acte de resistència.
