Entrevistam les actrius Isabel Denzel i Laura Hernando amb motiu de la mostra oberta del projecte escènic Guiri, que presenten aquest divendres 11 de juliol a les 20 h a La Fornal de Manacor. La proposta, desenvolupada dins la residència artística, parteix del teatre físic i s’expressa en diversos idiomes per posar en qüestió la figura del turista i les conseqüències del turisme massiu. ENTRADES.
Guiri no és una obra acabada ni tancada. S’obre al diàleg amb el públic i a les preguntes sense resposta. Les creadores ho expliquen amb implicació personal, des del cos, l’experiència i la contradicció. L’obra parteix d’experiències personals i d’un context social compartit, i pretén obrir una conversa amb el públic al voltant de les conseqüències ambientals, culturals i socials del model turístic.
«Quan fem vacances, tots cercam menjar típic, anam als llocs emblemàtics, ens allotjam en hotels. Tots hem fet un poc de guiri»
– Isabel Denzel i Laura Hernando
Una creació a partir de la incomoditat
«Jo sóc alemanya i visc a Espanya», explica Isabel Denzel. «Moltes vegades m’he trobat enmig dels estereotips del guiri: la pell vermella, les sandàlies amb calcetins, el balconing. Em feia vergonya i alhora volia treballar-ho des de l’escena. Aquesta vergonya ha estat un motor creatiu».
Segons Denzel, la figura del turista es pot entendre com una cosa que tots hem interpretat en algun moment: «Quan fem vacances, tots cercam menjar típic, anam als llocs emblemàtics, ens allotjam en hotels. Tots hem fet un poc de guiri».
Per a Laura Hernando, que signa la direcció juntament amb Denzel, la reflexió no és només personal. «Hi ha una part de ridiculització que és molt present a la peça, però també volíem fer emergir la violència estructural que hi ha darrere: l’impacte ambiental, la crisi de l’habitatge, la pressió sobre els serveis públics…».
El bufó com a eina de crítica
Les dues creadores reivindiquen el bufó com una figura que no només fa riure, sinó que assenyala. «No és el clown que es mostra vulnerable», diu Denzel, «sinó el bufó que utilitza la comèdia per criticar, per exposar contradiccions».
Aquesta posició crítica es desplega a partir del joc escènic i el cos, però també a través de la llengua i els codis culturals. «Ens interessa la reacció del públic, que pugui sentir-se identificat però també qüestionat», afegeixen.
Mallorca com a espai simbòlic
Guiri es gesta entre Madrid i Mallorca, dues ciutats marcades pel turisme. «A Madrid la qüestió turística és molt present, però aquí és més evident encara. És com un símbol», assenyala Denzel. «Per això ens ha semblat ideal poder desenvolupar el projecte a La Fornal, des d’on hem pogut establir contactes amb col·lectius com el GOB o la plataforma Menys turisme, més vida».
La residència ha permès aprofundir en la investigació i obrir espais de diàleg. «Hem pogut assistir a xerrades, conèixer activistes locals i tenir un contacte real amb el territori», expliquen. «A Madrid la ciutat ja està molt degradada ambientalment. Aquí, el procés de destrucció encara s’està produint, i es veu amb més claredat».
Residències com a condició de possibilitat
Denzel i Hernando formen part de La Horizontal, una associació d’artistes escènics a Madrid amb espais propis d’assaig. Tot i així, reconeixen que les residències de creació són fonamentals per al desenvolupament de projectes com Guiri.
«Encara que paguem molt poc pel nostre espai a Madrid, poder estar dues setmanes a La Fornal amb acompanyament tècnic i suport logístic marca la diferència», diu Hernando. «A més, no és només l’espai: és el feedback, la xarxa, el contacte amb altres realitats culturals».
També assenyalen les dificultats que comporta compatibilitzar la creació amb la feina. «Tots tenim feines paral·leles, i sovint ens hem de demanar vacances per poder venir a residències com aquesta», explica Denzel. «Aquí ens hem pogut concentrar de debò».
«A Madrid la ciutat ja està molt degradada ambientalment. Aquí, el procés de destrucció encara s’està produint, i es veu amb més claredat»
– Isabel Denzel i Laura Hernando
Una peça en construcció oberta al públic
El divendres 11 de juliol, el públic tindrà l’oportunitat de veure el punt en què es troba el projecte. «No és un esborrany», puntualitzen, «hi ha molta feina feta, però encara hem d’aprofundir en les causes i estructures del fenomen». Després de la mostra hi haurà un col·loqui per compartir impressions amb el públic assistent.
El procés no acaba aquí. Les creadores tenen previst cercar una nova residència per acabar de tancar l’espectacle i estrenar-lo la primavera del 2026. «Ens agradaria portar-lo també a Madrid, Barcelona, les Canàries… I fins i tot fer-ne una versió per a Alemanya», explica Denzel.
Traduir imaginaris turístics
Un dels reptes és com traslladar Guiri a altres contextos. «La qüestió no és només lingüística», diu Hernando, «sinó d’imaginaris col·lectius. Les cançons, els referents culturals, el que aquí provoca riure o incomoditat… pot no funcionar igual a Alemanya, i això també ens interessa explorar-ho».
A més, la peça no només se centra en el turista a Mallorca, sinó que amplia el focus a altres formes de turisme: «Parlam també del turisme experiencial o etnogràfic, el que viatja a Àsia o Amèrica Llatina per viure alguna cosa diferent. Allò que aquí ens molesta, nosaltres també ho reproduïm fora».
D’aquesta manera, Guiri apunta a una crítica transversal del turisme globalitzat, amb el bufó com a vehicle per fer visibles les contradiccions. Una proposta que, lluny de concloure, continua oberta al debat i a la transformació.
