Ahir va començar el Jazz Voyeur Festival en la seva divuitena edició, amb un concert del grup argentí Escalandrum. La cita va ser al Conservatori de Música de Palma i va suposar una bona arrencada de cicle. Roberto Menéndez, director del festival, ens rebia a la porta. Se’l veia pletòric: “Els conec des que eren petits”, “són el millor jazz d’Argentina”.
Un programa entre noves composicions i Piazzolla
El concert va tenir dues parts: una de més actual, amb l’estrena d’alguns dels temes recentment gravats a Mallorca aquests dies als estudis de Red Carpet Productions a Lloret, i una segona amb les revisions jazzístiques de l’obra del padrí de “Pipi”, líder i bateria del grup Escalandrum, el mestre Astor Piazzolla, bandoneonista, director d’orquestra, arranjador i compositor argentí considerat un dels músics més importants del segle XX i un dels principals exponents del tango a escala mundial.
Una segona part que gran part del públic ja coneixia. Un públic entregat des del primer moment, que aplaudia totes i cadascuna de les intervencions i explicacions de “Pipi” Piazzolla, que varen ser constants.
Escalandrum varen ser correctes, impecables, fins i tot ortodoxos amb la seva actuació, però molt rígids. Semblava que no es divertien gaire amb el que feien; era com si l’actuació encara formàs part de la classe magistral que havien ofert hores abans. Tal vegada els més entregats foren el mateix Piazzolla i Martín Pantyrer (saxo baríton i clarinet baix).
El cartell complet del Jazz Voyeur 2025
Tinc més ganes de Jazz Voyeur. Enguany el cartell es presenta immillorable: 11 d’octubre – Fred Hersch + Damià Timoner; 20 de novembre – Leo & Leo (Leo Sidran i Leonor Watling); 23 de novembre – Bill Frisell Trío amb Thomas Morgan i Rudy Royston + Hans Thessink; 4 de desembre – Tony Ann; i 14 de desembre – Chicago Mass Choir + Palma Gospel Singers.
I encara falta saber alguns detalls de la programació que, sens dubte, podrem avançar a UEP! Mallorca i a la conversa que tendré amb en Roberto Menéndez la setmana que ve.
A tot això, he de reconèixer que darrerament m’agraden més els concerts on puc seure. Estic més atent al que passa a l’escenari, a la música i no a si el beneit de davant em tirarà la cervesa damunt o si després d’una hora i mitja dret tendré mal de peus.
