El Ministeri de Cultura, a través de l’Arxiu Històric dels Moviments Socials, ha posat en marxa la creació del projecte Arxiu de les Dones amb l’objectiu de centralitzar i protegir la memòria documental del feminisme a Espanya. Aquesta iniciativa neix amb la recepció dels primers fons documentals procedents del Club de las 25, una plataforma feminista amb un quart de segle de trajectòria que ha cedit materials clau sobre la militància de les darreres dècades de la dictadura i la transició. El projecte no només busca conservar objectes físics, sinó també reparar el buit documental d’una part de la població que ha estat històricament invisibilitzada en els registres oficials.
Origen i primers fons documentals
El nucli inicial d’aquest nou dipòsit estatal el constitueix el material audiovisual del documental Clandestinas. Aquesta obra recull els testimonis de deu dones que van tenir un paper actiu en la lluita pels drets civils i polítics durant el final del règim franquista. Entre les veus registrades es troben perfils diversos del món del dret, l’art i l’activisme, com les advocades Cristina Almeida, Paca Sauquillo i Emilia Graña, la historiadora Gloria Nielfa, o les artistes Isabel Oliver i Mari Chorda, entre d’altres.
A més de les gravacions, l’arxiu incorpora llegats personals de figures rellevants del moviment. Gloria Nielfa ha aportat documentació vinculada al Frente de Liberación de la Mujer, que inclou fullets, retalls de premsa i correspondència datada principalment a finals dels anys 70. Per la seva banda, Emilia Graña ha dipositat proves documentals del seu activisme en la redacció dels anteprojectes de les lleis de divorci i avortament, així com de la seva etapa com a fundadora de la primera Llibreria de Dones de Madrid.
Una crida a la memòria ciutadana
L’Arxiu de les Dones s’ha plantejat com una estructura oberta a la participació de la societat civil. El Ministeri de Cultura ha realitzat una crida pública per convidar dones de totes les edats a col·laborar en la construcció d’aquest relat col·lectiu. L’objectiu és recopilar qualsevol tipus de suport —documents, obres o relats orals— que serveixi per testimoniar l’acció individual o col·lectiva de les dones en contextos de transformació social.
Aquesta estratègia de captació de fons pretén salvaguardar materials que sovint es troben en l’àmbit privat i que corren el risc de desaparèixer. Mitjançant aquest mètode, l’arxiu estatal aspira a oferir una visió més completa de la història contemporània, incorporant les experiències d’aquelles que van interpel·lar el poder i van treballar per la consecució de drets en moments de gran complexitat política.
Preservació i accés públic
La gestió d’aquests fons, cedits en règim de comodat, permetrà que la documentació rebi el tractament tècnic necessari per a la seva conservació a llarg termini. Les instruccions per a les persones o entitats interessades a enviar propostes de materials ja es troben disponibles a través dels canals oficials de l’Arxiu Històric dels Moviments Socials. Amb aquesta passa, l’administració formalitza la necessitat d’integrar la perspectiva de gènere en la política arxivística nacional, entenent la documentació com una eina imprescindible per a la construcció de la memòria democràtica.
