Una crida a la pau i contra l’augment de la despesa militar a la Unió Europea ha reunit el suport de més de 850 col·lectius socials i personalitats del món cultural, l’activisme i l’acadèmia. El manifest, titulat No ens resignem al rearmament i a la guerra a Europa, qüestiona el pla de rearmament anunciat per la Comissió Europea i alerta sobre les seves conseqüències socials, polítiques i econòmiques.
Una resposta col·lectiva a les polítiques militars de Brussel·les
Segons el text difós pels impulsors, la decisió de reforçar la despesa en defensa —fins a arribar als 800.000 milions d’euros en quatre anys— s’ha pres sense debat parlamentari ni consulta ciutadana. Els signants denuncien la manca de transparència en la gestió d’aquests fons i reclamen que les prioritats haurien de ser altres: educació, sanitat, habitatge, cultura, transició ecològica i polítiques socials.
El manifest sosté que el rearmament no aportarà seguretat, sinó que augmentarà la tensió i el risc de conflictes. També s’adverteix que el context de militarització pot derivar en un retrocés dels drets civils, de les llibertats i de les garanties democràtiques.
Signatures del món cultural i acadèmic
La iniciativa compta amb el suport de figures conegudes com Javier Bardem, Aitana Sánchez-Gijón, Juan Diego Botto, Luis Tosar, Carolina Yuste, Rozalén, Montxo Armendáriz, Pedro Pastor, Edurne Portela, Gorka Otxoa i Manuel Rivas, entre molts altres. També hi han donat suport periodistes, cineastes, escriptors, artistes visuals i activistes de diverses àrees.
Entre els col·lectius signants hi figuren entitats vinculades a la pau, els drets humans, el feminisme, l’ecologisme i l’economia social. A l’Estat espanyol, el moviment antibel·licista té una trajectòria àmplia i, segons els promotors del manifest, aquest és un moment clau per reactivar-lo davant les noves polítiques europees.
Crítica al doble raser en política exterior
El text posa l’accent en el que considera un tracte desigual de la Unió Europea davant dels conflictes internacionals. Es qüestiona que es justifiqui l’increment de la despesa militar amb l’argument de protegir els drets humans, mentre es manté un silenci —o fins i tot un suport actiu— davant accions com les d’Israel a Gaza i Cisjordània.
Els signants plantegen que l’aposta per les armes no és una via efectiva per a la pau i reclamen alternatives polítiques, diplomàtiques i socials. Consideren que el moment actual requereix “altura de mires”, accions valentes i un model basat en el benestar col·lectiu.
Reivindicació d’un model de seguretat social
El manifest defensa una concepció de seguretat vinculada als serveis públics i al suport a la vida quotidiana: pensions, escoles, hospitals, sistemes de protecció social i serveis d’emergència. A parer dels signants, aquests àmbits són els que aporten estabilitat real a la societat, no l’adquisició de més armament.
Finalment, l’escrit apel·la a la memòria històrica de l’Estat espanyol, recordant moviments com el rebuig a la guerra de l’Iraq, les protestes contra l’OTAN o la lluita contra el servei militar obligatori. Amb aquesta mirada, es fa una crida a la mobilització ciutadana i al compromís amb una cultura de pau.
