L’actriu Lara Martorell ha confirmat l’èxit de públic en l’estrena de l’obra ¿Quién matará a Mesalina? al Teatro Infanta Isabel de Madrid. La funció, emmarcada entre l’1 de juliol i el 4 de juliol de 2026 coincidint amb la celebració de l’Orgull, ha aconseguit omplir el recinte i rebre una gran ovació per part dels assistents, validant el reclam d’aquest text escrit i dirigit pel dramaturg Jeroni Obrador.
L’impacte físic i artístic de la tragicomèdia
La intèrpret mallorquina ha destacat que el boca a boca ha estat fonamental per assolir aquest èxit de convocatòria. El desgast físic i la intensitat de la representació de ¿Quién matará a Mesalina? han deixat fortes agulletes en la mateixa Lara Martorell, qui assumeix el paper del personatge bíblic de Salomé. Aquest treball sobre l’escenari ja havia estat prèviament guardonat amb el Premi del Públic del Festival s’Illo a les Illes Balears.
Revisió històrica i denúncia social
La trama transforma l’espai en el Club Limbo, un fals programa televisiu de final de nit on s’analitzen figures històriques criminalitzades. L’eix central d’aquestes sessions és l’emperadriu romana Mesalina, interpretada de forma virtual per Pepa Charro, coneguda artísticament com La Terremoto de Alcorcón.
La proposta destaca per articular una fèrria defensa de la identitat pròpia i una crítica oberta a qualsevol mena de robatori d’aquesta, ja sigui a escala quotidiana —a nivell d’IA o de plagi — o a gran escala històrica. A través de disciplines com l’humor negre, el cabaret, el lip sync i la paròdia, el text reflexiona sobre com s’ha usurpat i silenciat la veritable essència de dones com Salomé i Mesalina durant més de 2.000 anys, ignorant sistemàticament qui són elles en realitat.
Un elenc arrelat a les arts escèniques
La producció aterra a la capital espanyola després d’acumular més de vint funcions prèvies. El muntatge es completa amb les actuacions d’Àlvar Triay i del mateix Jeroni Obrador. El text neix d’una experiència personal del creador vinculada a un presumpte plagi, establint un paral·lelisme directe amb les reivindicacions de llibertat i el dret del col·lectiu LGTBI a narrar la seva pròpia història.
