La història viva del rock espanyol ens cità a quasi deu mil amants de la poesia metal·litzada per acomiadar un cicle a Son Fusteret. Robe, l’artista més influent del noble art del rock en castellà, ens havia de regalar una nit insòlita on els assistents no sabíem què esperar, més enllà, de bona música i amor per ella.
Poc temps abans de l’inici, els voltants del recinte s’anaven acumulant de persones amb vaquers i samarretes negres, totes elles amb icones del rock, amb el somriure orgullós del qui pertany a una generació que sap, amb la perspectiva del pas del temps, què ha viscut i aquesta nit reviurà, els millors moments musicals que un amant del rock pot viure. Tot això, cervesa en mà i escurant el darrer glop per entrar a l’espai que albergarà la màgia de la nit.
Llargues cues a l’estand del marxandatge per poder mostrar amb joia que aquella nit, va estar allà. Llargues cues per demanar la darrera abans de començar. I la resta, amuntonat davant l’escenari, impacient per sentir (en totes les seves accepcions) el que ens havia de traslladar el poeta. S’apaga la música de fons. Els més endarrerits o qui més havia apurat la darrera, corren. S’apaguen les llums. Es senten els crits. S’encén una única llum. Sona Destrozares. Comença l’espectacle, el goig, els salts, les mirades de complicitat, les mans en alt i el fluir de l’amor per la bona música.
Robe demostrà perquè és considerat un poeta i el seu grup reafirmà el fet que els amants del rock mai surten decebuts dels seus espectacles. Un concert en dos actes i sense bises, que s’allargà fins passades les dotze de la nit. Un primer acte dedicat a la part més tranquil·la i melòdica de la personalitat del protagonista. No més poètic, perquè fins al rock més dur de Robe no deixa de banda aquesta actitud. I un segon acte on el rock transgressor va ser molt més present. Òbviament, els temes de l’artista en solitari varen ser els protagonistes tot i que també va regalar als nostàlgics diversos temes d’Extemoduro com Stand by, Si te vas, la realidad, La vereda de la puerta de atràs, i va acabar amb Ama, ama y ensancha el alma. Autèntics himnes d’una època que només torna en nits com aquesta.
En definitiva. Una nit brillant i un espectacle pensat i executat per gaudir dels fans més exigents que varen poder veure totes les ànimes que sostenen un personatge que s’ha de continuar considerant, i merescudament, un poeta rocker i història viva de la música.
