La Comissió Executiva del PSIB-PSOE a Palma ha aprovat una resolució en què expressa el seu desacord amb la manera com el govern municipal de PP i VOX està gestionant la candidatura de Palma com a Ciutat Europea de la Cultura per al 2031. La formació denuncia improvisació, manca de diàleg amb el sector cultural i la societat civil, i una visió de la cultura subordinada a interessos turístics i econòmics.
Crítiques a l’enfocament del govern municipal
Segons el document aprovat, la política cultural del consistori s’està desenvolupant “sense rigor, informació ni consens” i amb una orientació clarament enfocada al turisme i a l’especulació. Es fa referència a la creació d’un “districte cultural” a Nou Llevant presentat com a clúster empresarial, així com a la incorporació d’infraestructures existents dins un relat de ciutat creat ad hoc, sense dotació econòmica ni calendari.
Els socialistes també denuncien que la candidatura s’ha incorporat a la convocatòria estatal a darrera hora, sense un diagnòstic previ de la situació cultural de la ciutat ni una definició estratègica de cap mena.
Absència de participació i diversitat
Una de les principals crítiques és la manca de participació en el procés de definició de la candidatura. El PSIB assenyala que no hi ha representants de la societat civil ni dels serveis tècnics municipals dins les taules d’experts creades pel govern. També lamenta que no s’hi incloguin veus dels joves, creadors emergents, cultura digital, protecció patrimonial, llengua, música clàssica o universitat pública.
Segons la resolució, els grups d’experts mostren un desequilibri de gènere (vuit homes i quatre dones en el grup cultural) i una escassa diversitat generacional i social.
Reclamen un projecte transparent i transformador
El PSIB remarca que no es coneix cap document amb objectius, diagnòstic, estratègia ni cronograma de feina. Tampoc no s’ha fet pública cap previsió pressupostària associada a la candidatura ni s’ha detallat quins impactes pot tenir sobre la ciutadania.
En aquest sentit, el partit exigeix al govern de Palma que posi a disposició de la ciutadania i els agents implicats un document que defineixi la missió, els beneficis i el calendari del projecte.
Propostes dels socialistes
El text aprovat inclou deu propostes específiques per repensar la candidatura. Entre elles, destaca la necessitat de garantir una representació més àmplia i equitativa dins els grups de treball, incloent-hi entitats culturals, tècnics municipals i sectors que ara no hi tenen veu.
També reclamen que la candidatura no es limiti al centre de la ciutat i que tingui en compte la realitat dels barris. Insisteixen en la importància que sigui una eina per afrontar reptes socials com la massificació turística, la crisi climàtica, l’accés a l’habitatge o les desigualtats culturals.
Finalment, demanen que la proposta cultural promogui la cohesió social i no la luxificació de la cultura ni el negoci per a una minoria.
Referències a altres ciutats i context europeu
En la resolució també es comparen experiències anteriors de ciutats espanyoles que han obtingut el títol de Ciutat Europea de la Cultura, com Madrid (1992), Santiago de Compostel·la (2000) i Donostia (2016), assenyalant les diferències de plantejament i d’impacte entre uns casos i altres.
En el context actual, Palma competeix amb altres deu ciutats espanyoles per aconseguir la designació per al 2031. El PSIB considera que, per tenir opcions reals, el projecte hauria de tenir dimensió europea, sostenibilitat a llarg termini, qualitat artística i participació ciutadana efectiva. Condicions que, segons la seva valoració, no es compleixen amb l’enfocament actual de l’Ajuntament.
