La plataforma de streaming Filmin estrena el pròxim 23 de gener ‘El silencio de Julie’, un thriller psicològic belga que arriba avalat pel seu èxit al circuit de festivals. La cinta, òpera prima del director Leonardo Van Dijl, va ser la guanyadora del premi a la millor pel·lícula en la darrera edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest. La producció també ha estat presentada a la Setmana de la Crítica del Festival de Canes 2024, on va obtenir el Premi SACD, i ha estat seleccionada com a candidata per Bèlgica als Premis Oscar d’enguany. La trama se centra en una acadèmia de tennis d’elit i examina les tensions i complexitats inherents a l’esport professional entre joves.
Naomi Osaka i la protecció de les atletes
La producció compta amb un nom destacat fora de l’àmbit estrictament cinematogràfic: la tennista Naomi Osaka. Guanyadora de quatre Grand Slams, Osaka exerceix de productora executiva del projecte juntament amb Florian Zeller (El pare). Segons es desprèn de la informació facilitada, la participació d’Osaka respon a la voluntat de la pel·lícula de reflexionar sobre la protecció dels joves atletes i les relacions de poder amb els seus mentors.
La història segueix a Julie, la jugadora estrella d’una acadèmia de prestigi. El conflicte es desencadena quan el seu entrenador és suspès i investigat de manera sobtada. A diferència de la resta de jugadores, que són animades pel club a alçar la veu sobre els fets, la protagonista opta per guardar silenci, una decisió que estructura la tensió narrativa del film.
Una mirada escèptica a la ficció esportiva
El llançament de ‘El silencio de Julie’ coincideix amb un moment de renovat interès cinematogràfic pel tennis, propiciat per títols recents com Rivales. No obstant això, el director Leonardo Van Dijl marca distàncies amb la visió de Luca Guadagnino. Encara que l’èxit de Rivales va facilitar que molts tennistes s’interessessin pel seu projecte, Van Dijl subratlla que la seva proposta busca recordar que les dinàmiques de poder en el món real difereixen substancialment de certes representacions ficcionades.
Per garantir aquesta versemblança en la representació de l’aïllament esportiu, el paper principal ha recaigut en Tessa Van den Broek, una tennista real sense experiència prèvia en la interpretació. Després de sis mesos de preparació, el director destaca la seva actuació com a “continguda i magnètica”, capaç de sostenir el pes de la pel·lícula.
La dicotomia de parlar o callar
L’element central de la proposta és la gestió del silenci. Van Dijl assenyala que el tennis és un esport que comporta una “solitud innegable”, un aspecte que la pel·lícula intenta capturar a través de l’aïllament de la protagonista. La narrativa planteja una dicotomia que el text base qualifica de “gairebé shakespeariana”: la decisió entre parlar o mantenir el silenci quan l’entorn pressiona en sentit contrari. L’obra s’allunya de l’èpica esportiva tradicional para centrar-se en allò que les paraules no arriben a expressar dins les estructures de formació d’alt rendiment.
