El teatre, el sector de les arts escèniques a les Illes Balears va experimentar un creixement significatiu el 2023, segons l’Anuari SGAE 2024. Les representacions van augmentar un 4,3% respecte a l’any anterior, amb un total de 633 funcions. El nombre d’espectadors va créixer un 24,8%, arribant als 77.830 assistents, mentre que la recaptació va superar els 1,54 milions d’euros, un increment del 9,7%.
El teatre com a protagonista
El teatre va concentrar la major part de l’activitat escènica. El 93,8% de les representacions van ser d’aquesta disciplina, amb el 79,2% dels espectadors i el 73,5% dels ingressos totals. La dansa i el gènere líric van tenir una presència menor, amb un 4,4% i un 1,7% respectivament.
Comparativa amb l’any prepandèmia
Malgrat aquests avenços, les xifres encara estan lluny de les registrades abans de la pandèmia. En comparació amb el 2019, el nombre de funcions va baixar un 17,1%, l’assistència es va reduir un 39,8% i els ingressos van disminuir un 31,1%. Això reflecteix una recuperació en procés, però encara insuficient per assolir els nivells anteriors a la crisi sanitària.
Música clàssica i popular
El panorama musical també mostra dades diverses. La música clàssica va registrar 381 concerts, amb un augment del 21,3% respecte al 2022. L’assistència va créixer un 39,9% i els ingressos van incrementar un 23,4%. En canvi, la música popular, inclosos els macrofestivals, va tenir 7.590 concerts, amb 585.853 assistents i 10 milions d’euros de recaptació.
Cine i mitjans audiovisuals
El consum de cinema es va revitalitzar lleugerament, amb més de 82.000 sessions a les Illes Balears el 2023. El nombre d’espectadors va superar els 2,2 milions, amb una recaptació de gairebé 13,7 milions d’euros. Això suposa un augment respecte al 2022, però encara un descens notable comparat amb el 2019.
Perspectives de futur
Els resultats evidencien una recuperació progressiva del sector cultural a les Illes Balears, impulsada especialment pel teatre i els grans esdeveniments musicals. Tot i així, el camí per tornar a les xifres prepandèmiques continua sent un repte pendent per a la indústria cultural insular.
