La psicòloga i sexòloga feminista Elena Crespi analitza els mecanismes socials que sostenen la pressió estètica al seu darrer llibre Alimentar la bèstia, publicat per Tigre de Paper. L’assaig parteix d’una idea central: la insatisfacció corporal no és fruit d’una vivència personal sinó el resultat d’un sistema estructurat que imposa, des de la infància, un model de cos vàlid i acceptable.
Una mirada estructural a una problemàtica col·lectiva
Crespi qüestiona l’enfocament individual que sovint rep la violència estètica. L’autora denuncia que aquesta responsabilització personal invisibilitza els efectes d’una pressió social que opera a través dels mitjans, la publicitat, les xarxes socials i les relacions quotidianes. L’objectiu del llibre és contribuir a identificar aquests mecanismes, entendre’ls i obrir la porta a una acció transformadora.
Alimentar la bèstia ofereix eines per fer front a la violència estètica interioritzada i obrir un espai per a l’acceptació de la diversitat corporal. També proposa línies d’acció per promoure una resposta col·lectiva que permeti avançar cap a formes de convivència més respectuoses amb tots els cossos.
El cas Ozempic, símptoma de la normalització del risc
El llibre s’emmarca en un context marcat per fenòmens com l’ús massiu d’Ozempic, un fàrmac destinat al tractament de la diabetis tipus 2, però popularitzat en cercles digitals per la seva capacitat per afavorir la pèrdua de pes. La farmacèutica que el comercialitza, Novo Nordisk, ha esdevingut la més valuosa d’Europa mentre es multiplicaven les compres del medicament per usos no autoritzats.
Segons Crespi, aquest ús generalitzat d’un fàrmac amb efectes secundaris coneguts, com vòmits o pèrdua de visió, reflecteix fins a quin punt s’ha interioritzat la violència estètica com a objectiu prioritari, sovint per sobre del benestar físic i mental. El llibre no aborda específicament el cas, però s’hi fa referència com a exemple recent de la força d’aquesta pressió.
La violència estètica, una qüestió de salut pública
El plantejament de Crespi parteix d’una mirada feminista i col·lectiva. Per a l’autora, cal entendre que aquesta violència no només incideix en l’àmbit íntim o emocional, sinó també en àrees com la salut, la sexualitat o les relacions socials. L’obra també es dirigeix a aquelles persones que treballen amb altres persones —educadores, professionals sanitàries o terapeutes— amb la voluntat de promoure una reflexió crítica i transformadora.
Sobre l’autora
Elena Crespi (Torelló, 1981) és psicòloga, sexòloga i escriptora. Docent a diverses universitats catalanes, actualment imparteix assignatures a la Universitat de Vic, la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat llibres com Parlem de sexe a casa (Eumo, 2014), Sortir de mare (Rosa dels Vents, 2022), El negoci dels nadons (Raig Verd, 2024) i Confidències (Rosa dels Vents, 2025). També codirigeix el pòdcast Histèria Col·lectiva del 3Cat.
Alimentar la bèstia, amb il·lustracions de Maria Farré, s’insereix dins la seva trajectòria de divulgació feminista i reflexió crítica sobre els rols de gènere, el desig i les violències normalitzades.
