Ahir es va projectar a Palma el documental Signes a l’arena, Mallorca 1983 al cine Rívoli. L’experiència va provocar un primer impacte de déjà vu: la sala de projecció, gairebé inalterada des dels anys 80, excepte les butaques, i el perfil del públic assistent, majoritàriament de la segona edat.
Els anys 80 a Palma: una època vibrant
Els anys 80 tenen un record especial per a molts: teníem 20 anys i Palma era una ciutat plena d’oportunitats per a la creativitat, la música i el teatre. La ciutat brillava en technicolor.
El documental narra en primera persona com es vivia aquella època, amb testimonis d’un grup significatiu de protagonistes. Tot i que el relat se centra en l’escena musical, ofereix també una visió global del moment històric i social.
La importància de la memòria i dels seus testimonis
El relat dona veu a les històries dels grups musicals, dels locals emblemàtics, de les festes a Ses Voltes i de la connexió amb altres escenes de la península. Hi ha una reflexió sobre la llibertat que es vivia, una societat que cercava viure de manera diferent, allunyada dels patrons tradicionals.
Al 1983, jo treballava a la Ràdio Mallorca de la familia Fuster, on vaig estrenar les emissions en estèreo. També vaig ser jurat del PopRock i vaig mantenir contacte amb molts músics de l’època. La joventut de llavors tenia un desig intens de música en viu, festes i noves experiències. Com cantava Miguel Rios, “este es el tiempo del cambio”.
El final d’una època
L’escenari polític favorable dels anys 80 va començar a canviar amb l’arribada de polítics com Joan Fageda a l’Ajuntament de Palma, que va transformar la ciutat a pitjor, a una ciutat sense personalitat, gris. Molts locals de música en directe van tancar, desapareixent la programació dedicada al jazz, al teatre i al PopRock. L’oci nocturn es va concentrar en poques mans, i Gomila va perdre la seva essència.
L’expansió de les emissores de ràdio FM, sovint controlades per multinacionals, va complicar l’escenari per als grups musicals locals, que havien prosperat gràcies als concerts, els fanzines i el boca a boca. Tot i això, es mantingueren espais com Ràdio 3, tot i que avui queda només un petit racó a IB3 Ràdio.
Recuperar la memòria amb “Signes a l’arena”
La feina de Pinxo i Cesc Mulet per recuperar la memòria d’aquells anys, amb el testimoni dels protagonistes reals, mereix reconeixement. Igualment destacables són les aportacions de Vicky Perelló i Clara Ingold en aquest projecte.
Es preveu que el documental es pugui veure a partir de la primavera de 2025, a sales de cinema o a IB3 Televisió, un canal que ha donat poca veu a la cultura musical i al que realment passa a Palma.
