El segrest de Nicolás Maduro, l’endemà d’un atac aeri a Caracas reivindicat per Donald Trump, ha situat Veneçuela al centre d’un nou episodi d’intervenció internacional. L’operació, executada fa pocs dies, s’ha presentat com una acció per garantir una “transició segura” i controlar el negoci petrolier. Dos llibres clau ajuden a entendre les claus d’aquesta estratègia: Hegemony or Survival de Noam Chomsky i Overthrow de Stephen Kinzer.
El president dels Estats Units, Donald Trump, va confirmar aquesta setmana que Nicolás Maduro havia estat capturat i traslladat a Nova York, on serà jutjat per presumptes delictes de narcotràfic i tràfic d’armes. Segons Trump, l’objectiu de l’operació és “dirigir Veneçuela” cap a una nova etapa política i assegurar el control de les seves reserves de petroli.
Aquest moviment, que ha generat un fort impacte mediàtic i diplomàtic, s’emmarca dins una llarga història d’intervencions nord-americanes a l’Amèrica Llatina. Després de dècades de conflictes i ingerències, l’episodi actual amb Veneçuela reactiva els debats sobre la sobirania i el límit de l’acció exterior de les grans potències.
Intervenció i hegemonia, segons Chomsky
El llibre Hegemony or Survival analitza el paper global dels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Chomsky sosté que Washington ha construït un sistema d’hegemonia basat en la força militar, el control dels recursos estratègics i el desmantellament d’acords multilaterals.
La captura de Maduro encaixa en aquesta lectura. Per Chomsky, l’hegemonia nord-americana es fonamenta en la imposició de decisions unilaterals i l’ús del terrorisme d’estat quan cal assegurar interessos econòmics i polítics. El cas veneçolà –un país amb grans reserves de petroli i un govern desafiat per l’administració Trump des de fa anys– reforça aquesta tesi.
El llibre descriu com, davant governs considerats com a obstacles, els Estats Units opten per la intervenció directa o indirecta per reconfigurar l’escenari polític i econòmic local. En aquest sentit, la intervenció a Caracas representa una manifestació contemporània d’aquesta estratègia: mínima presència militar, màxim impacte geopolític.
Derrocaments en sèrie, segons Kinzer
Per entendre el context històric de l’operació a Veneçuela, Stephen Kinzer ofereix una cronologia detallada a Overthrow. Des d’Hawaii fins a l’Iraq, Kinzer documenta un segle d’intervencions amb un patró recurrent: identificar un govern no alineat, desacreditar-lo amb campanyes mediàtiques, pressionar les estructures internes i executar una operació de canvi de règim.
Els fets recents a Caracas reprodueixen aquest model. Des de l’impuls a Juan Guaidó com a alternativa política, fins a les sancions econòmiques i la congelació de reserves d’or, el govern nord-americà ha activat diversos nivells de pressió abans del segrest de Maduro. L’acció militar final tanca un cicle que Kinzer descriu com a “manual d’intervenció”.
Aquest esquema s’ha repetit en múltiples ocasions, amb justificacions similars: seguretat, llibertat, democràcia o lluita contra el crim organitzat. L’objectiu real, segons Kinzer, és assegurar recursos i aliances estratègiques favorables als interessos nord-americans.
Patrons repetits
El cas de Veneçuela no representa una excepció, sinó una continuïtat. Tant Chomsky com Kinzer coincideixen a assenyalar que aquestes intervencions formen part d’una política exterior sostinguda, on la força es presenta com a eina legítima per garantir l’ordre internacional segons els criteris de Washington.
Llegir Hegemony or Survival i Overthrow després del segrest de Maduro ajuda a contextualitzar els fets més enllà del titular. Les estratègies descrites a ambdues obres no són ni teòriques ni puntuals. Formen part d’un patró reconegut i documentat, que es repeteix en escenaris diversos quan un país o un govern deixa de ser considerat útil o aliat.
El control del petroli, el disseny d’una transició favorable i el càstig exemplar a un líder no alineat reforcen aquesta lògica. El cas veneçolà posa de nou sobre la taula la qüestió de la sobirania, el poder global i els límits de la intervenció.
