El Consell de Ministres ha aprovat la concessió de les Medalles d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2025, a proposta del ministre de Cultura, Ernest Urtasun. El reconeixement distingeix 35 personalitats i entitats de diferents disciplines artístiques i culturals d’arreu de l’Estat, amb figures destacades del cinema, la música, les arts visuals, el patrimoni, la literatura i el disseny.
Els guardons es concedeixen anualment a persones i institucions que han destacat per la seva tasca creativa o per la seva contribució a la difusió i conservació del patrimoni cultural. En aquesta edició, hi ha reconeixements a títol pòstum i una presència notable de dones i trajectòries vinculades a l’activisme cultural, la creació independent i l’impuls de noves formes d’expressió artística.
Cinema, escenes i còmic entre els àmbits premiats
Entre els noms reconeguts al sector audiovisual hi ha la directora i guionista Alauda Ruiz de Azúa, el veterà actor Luis Tosar, i l’actriu Emma Vilarasau, així com la companyia familiar Pla-Solina, referent en la renovació del circ contemporani. En dansa i arts escèniques han estat distingides les gestores i coreògrafes Laura Kumin i Margaret Jova, i el coreògraf Marcos Morau, fundador de La Veronal.
El sector del còmic i la il·lustració també ha estat reconegut amb la Medalla per a Ana Miralles, pionera en el còmic adult i primera dona guardonada amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona.
Música popular, flamenc i nous formats
La Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2025 ha estat concedida a músics de trajectòries diverses. Christina Rosenvinge, reconeguda per la seva carrera com a cantautora i experimentadora de nous llenguatges musicals, comparteix guardó amb el productor i DJ Óscar Mulero, la cantaora Estrella Morente, les cantants Karina i María del Monte, i el grup Los Chichos, referents de la rumba flamenca amb més de 50 anys de carrera.
També han estat distingits el Festival Primavera Sound, amb seu a Barcelona, i la Fundación Vozes, un projecte social que ofereix formació musical gratuïta a infants i joves de barris vulnerables.
Literatura, disseny i videojocs
L’àmbit literari hi és representat per noms com Irene Vallejo, Manuel Vicent i la Llibreria Rafael Alberti, oberta el 1975 i considerada un espai clau del pensament i la cultura del llibre. En el camp del disseny, s’ha distingit André Ricard, conegut pel disseny de la torxa olímpica de Barcelona 92. En tecnologia, la guardonada és Tatiana Delgado, creadora de videojocs i fundadora d’un estudi especialitzat en realitat virtual.
Reconeixements a títol pòstum
A títol pòstum, han estat premiades quatre figures de la cultura recent: la artista Roberta Marrero, autora d’una obra centrada en la memòria queer i les identitats dissidents; el periodista gràfic Andrés Vázquez de Sola, reconegut per la seva crítica política i humor gràfic; el gestor cultural José Luis Cienfuegos, vinculat a festivals de cinema com Gijón, Sevilla i Valladolid; i l’actriu Verónica Echegui, que el 2022 va rebre el Goya per la direcció del curt Tótem Loba.
Patrimoni, memòria i gestió cultural
El camp del patrimoni ha inclòs la catedràtica en arqueologia Teresa Chapa, el metge forense Francisco Etxeberría, especialitzat en l’exhumació de fosses de la Guerra Civil, i l’arquitecte Juan Miguel Hernández León, actual president del Círculo de Bellas Artes de Madrid.
Pel que fa a la gestió cultural, han estat reconeguts Daniel Giralt-Miracle, Miren Begoña Arzalluz, Manuel Borja-Villel i José Manuel Garrido, vinculats a museus, institucions públiques i iniciatives de renovació cultural. També s’ha distingit l’Ateneu Popular 9 Barris, projecte de gestió comunitària sorgit d’una reivindicació veïnal a Barcelona el 1977.
Un reconeixement ampli a la diversitat cultural
Amb aquesta edició, les Medalles d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2025 tornen a oferir una panoràmica extensa de les múltiples expressions artístiques i culturals de l’Estat espanyol. La llista de premiats inclou figures consolidades i propostes emergents, així com iniciatives col·lectives i trajectòries que han contribuït a democratitzar l’accés a la cultura i a reforçar la pluralitat del sistema artístic.
