Els teatres de Mallorca són incòmodes, les cadires són incòmodes, no he segut a cap teatre de Mallorca on no hagi d’estar remenat el cos amunt i avall o d’un costat a l’altra, és bo que sigui així? Té una raó? Crec que si, el teatre incòmoda, el teatre fa pensar, el teatre mostra realitats que enlloc més podràs veure. Per tant, si poguessis seure a un teatre amb la mateixa comoditat que a una sala de cine prèmium seria molt rar, seria com aburgesar l’espectacle, intel·lectualment incorrecte.
Ahir The Black Iris Company va estrenar “Memorias de la Luna Grande” al Teatre Mar i Terra sota la direcció de Héctor Seoane el text d’Antonio Miguel Morales retrata un moment fictici en una trobada espectacular entre Chavela Vargas i Federico García Lorca.
Chavela Vargas ( Sara Sánchez) és una maricona reivindicativa, agressiva, amenaçant, que malgrat la seva malaltia aprofita el seu xamanisme per buscar a Federico García Lorca perquè l’acompanyi al més enllà, per amor i per capturar el seu intel·lecte i també la seva joventut, perquè no podem oblidar Federico mai va ser vell.
A l’escenari, pla, tot a la vista, Federico Garcia Lorca (Armando Buika) és un maricón amb corbatí, és tendre, xiuxiuejant, solidari.
Si, maricons i maricones, una paraula que ha tornat ofensiva, però que també, com és el cas, és reivindicativa, perquè “Memorias de la Luna Grande” parla molt de memòria, parla molt d’aquesta part que no volen que recordem, de com només per ser poeta, per no ser adicto al regimen, a la seva religió, normes i moral, molts i moltes varen morir, varen ser assassinats. Ahir mateix es va inaugurar la Colonia Agrícola Penitenciaria de Tefía, a Fuerteventura, primer lloc de memòria del país dedicat al col·lectiu LGTBI+ queda molt per fer.
L’obra és un diàleg, són dos monòlegs, una narració, si creus que en el teatre hi ha un principi, el gruix de l’obra i un final, és que fa temps que no seus a una cadira incòmoda mirant un escenari. A “Memorias de la Luna Grande” ja saps on i com va començar tot i saps que fins que no trobem el cos de Federico Garcia Lorca no haurà acabat.
Però si tens dubtes avui i demà al Teatre Mar i Terra pots comprovar-ho. Tanmateix en els Goya no et perdràs res, Sirât, dolenta, Los Domingos, previsible, Maspalomas, has d’entendre, Los Tigres, avorrida, Mi amiga Eva, no fa riure… millor ves al teatre.
