Els ous fatídics estarà disponible el dimecres 2 de febrer a totes les llibreries
Què passa quan la ciència cau en mans d’ineptes? Aquesta pregunta plana sobre Els ous fatídics, la novel·la d’anticipació de Mikhaïl Bulgàkov que el 1924 satiritza el règim soviètic i en projecta el col·lapse a pocs anys vista. El presentem, per primera vegada en català, amb traducció de Jaume Creus.
Endimoniada com poques en la història de la literatura, l’escriptura de Mikhaïl Bulgàkov és, sobretot, un prodigi d’imaginació. També són carretades de sàtira corrosiva, sovint oculta entre rialles i jocs de prestidigitador. Va exercir de metge a la província de Smolensk, que té un paper clau en Els ous fatídics, i a partir de les seves primeres publicacions (aquesta o Cor de gos) va acumular cada vegada més animadversions del poder soviètic. Va ser acusat d’irracionalista i mal patriota per la crítica oficial, però va acabar escrivint un temple narratiu com El Mestre i Margarita. Avui la seva paròdia de la burocratització extrema i els règims de discurs únic ens interpel·len més que mai.
La novel·la, escrita l’any 1924, retrata la Rússia d’un futur pròxim, del 1928, que pateix una època de carestia radical per culpa d’una pesta que afecta les granges de gallines. El professor Pèrsikov, protagonista d’Els ous fatídics, descobreix un raig excepcional que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària i amb un vigor inaudit. L’invent coincideix amb l’amenaça de la fam, així que sembla caigut del cel. El govern expropia el prodigi del professor i crea un pla esperpèntic per
reflotar les granges del país a partir d’un gran centre de producció que, gràcies al raig, crearà unes gallines esplèndidament ponedores. A partir d’aquí, tot anirà de tort; el govern trabuca els ous de l’experiment posant-hi ous de rèptil, i el que genera és una plaga de monstres.
És per tot això que Els ous fatídics ha esdevingut una de les obres cabdals de la literatura d’anticipació soviètica que va tenir una gran fecunditat als anys vint al costat d’obres com Nosaltres de Ievgueni Zamiatin, Estrella roja d’Aleksandr Bogdànov o Aelita d’Aleksei Tolstoi.
