L’essència de Calvià queda immortalitzada a la xarxa amb el llançament de la plataforma digital Calvianers, un arxiu audiovisual i biogràfic actiu des d’avui que recupera la història del municipi a través dels seus veïns. Aquest projecte documenta l’evolució de nuclis com Magaluf i Santa Ponça gràcies als testimonis personals d’aquelles persones que, amb el seu arrelament i treball, han forjat la identitat del territori.
El domini www.calvianers.com recull ja les dues primeres edicions de la sèrie documental, corresponents als cicles de Magaluf (2025) i Santa Ponça (2026). A l’espai s’hi poden visualitzar els capítols complets, les biografies de la vintena de protagonistes homenatjats i els moments més destacats de les respectives gales de presentació. La iniciativa, finançada mitjançant l’Impuesto de Turismo Sostenible i vehiculada per l’Ayuntamiento de Calvià, té l’objectiu d’estendre’s progressivament, amb una nova entrega programada per a finals d’aquest mateix any centrada en un altre nucli del terme.
Més enllà del format de vídeo, el portal incorpora un valuós fons fotogràfic històric que il·lustra el canvi social i urbanístic d’aquestes localitats. Aquestes imatges s’han nodrit dels fons de l’Archivo Municipal de Calvià, la Colección Local de las Bibliotecas de Calvià i d’arxius familiars inèdits cedits per la ciutadania. L’alcalde, Juan Antonio Amengual, subratlla que la web actua com un mecanisme essencial perquè l’esforç i les vivències d’aquests pioners romanguin vius per a les futures generacions.
Els rostres de la transformació de Magaluf
El primer gran bloc de Calvianers aprofundeix en els orígens comercials i turístics de Magaluf. Entre els relats corals destaquen els inicis de negocis històrics amb Úrsula Collados des de la floristeria Raquel o Javier Molina al capdavant del Bar Magaluf. S’hi documenten les transicions del camp al turisme amb Julián Vaquer a la finca de Cas Saboners, així com l’expansió de l’hostaleria i l’oci a través dels testimonis d’Antonio Pardo, Ángel Cobo, Miguel Ángel Losada i Diego Gómez. Completen aquest mosaic patrimonial Catherine Sasson des de l’escenari del teatre Pirates, la visió genuïna d’Antoni Pallicer i els records de Bernat Feliu, autèntic guardià de la memòria de la primera casa construïda a la zona.
Relats de comunitat i arrelament a Santa Ponça
La segona entrega radiografia el desenvolupament de Santa Ponça, on convergeixen vivències autòctones i l’arribada de nous residents. Montserrate Canals desgrana la vida a sa Caleta als anys setanta, mentre Maribel Rayó detalla l’obertura de la primera òptica local. Les trajectòries d’arribada i integració tenen nom propi amb Antonio Lechuga i la veïna danesa Dorte Stub Larsen, acompanyant el relat urbanístic de Luis Nigorra. L’esforç de la classe treballadora queda palès amb Ricardo Palacios i Juan Mir, vinculat durant gairebé mig segle al Club Nàutic. A més, es reconeix la tasca de cura del metge José Ignacio Ramírez, el pes de la recerca històrica de Bernat Carrot i l’impacte comunitari i esportiu de Javier Lirio de Marcos i Javitxu Lirio González al món del karate.
