El director musical Óliver Díaz revela els detalls i les anècdotes històriques de Rigoletto, l’emblemàtica òpera de Giuseppe Verdi que s’estrena al Teatre Principal de Palma els dies 17, 19 i 20 de juny. Amb totes les entrades exhaurides, la producció exigeix un alt nivell actoral i vocal. Tal com apunta el director, la peça proposa un viatge als instints més primaris a través d’una relació paternofilial marcada per la venjança, on resulta «molt difícil no sortir plorant en algun moment».
El desafiament a la moral i un bufó històric
Verdi va estrenar l’obra l’any 1851 a Venècia enfrontant-se a les fortes limitacions i a la censura de l’època. Segons explica Óliver Díaz, el compositor italià «es va cansar d’escriure personatges que aparenten ser el que no són i que, a més, són una mica de cartró pedra». Així, va apostar per un elenc trencador format per un duc absolutament corrupte i immoral, un assassí a sou, una prostituta i un bufó depravat inspirat en la figura real de Triboulet.
Aquest personatge històric de la cort francesa de l’any 1500 va ser condemnat a mort per propinar una bufetada a les natges del rei Lluís XII. El bufó es va justificar amb la pitjor de les excuses: «Perdó, sa majestat, però és que l’he confós amb la reina», relata Díaz. Quan el monarca li va permetre triar com volia ser executat, el bufó va respondre que volia «morir de vell». Aquesta astúcia va fer riure tant el rei que li va acabar perdonant la vida.
La prohibició de Verdi i l’elogi de Victor Hugo
L’èxit de Rigoletto també recau en l’estratègia del seu creador. Per protegir l’impacte de La donna è mobile, Verdi «va prohibir que s’assagés aquest número fins molt poc abans de l’estrena perquè no s’escoltés fora del teatre i es perdés la sorpresa» en arribar al pati de butaques, detalla el director musical.
A més, la innovació sonora va ser clau per a la història del gènere. Al tercer acte, l’autor empra per primera vegada el cor com un instrument més, utilitzant la tècnica a bocca chiusa (cant a boca tancada) per simular una tempesta. Aquesta modernitat va acabar seduint l’escriptor Victor Hugo, autor de l’obra teatral original Le roi s’amuse. Tot i recelar inicialment de l’adaptació operística, l’escriptor francès va quedar «increïblement impressionat que Verdi hagués estat capaç de fer que quatre personatges cantessin a la vegada i el públic pogués entendre les lletres» durant la interpretació del quartet Bella figlia dell’amore.
