El dimarts 28 d’octubre a les 19 hores, l’Arxiu del Regne de Mallorca projectarà 1898 Los últimos de Filipinas, film de Salvador Calvo estrenat l’any 2016, com a inici del cicle Els temps d’Antoni Maura. La projecció tindrà lloc a la seu de l’Arxiu, al carrer Ramon Llull, 3 de Palma. El cicle s’allargarà fins al 25 de novembre, amb una pel·lícula cada dimarts, i l’entrada serà gratuïta fins a completar l’aforament.
L’activitat forma part de la commemoració del centenari de la mort del polític mallorquí Antoni Maura, qui va ser cinc vegades president del Govern central espanyol. Maura va intervenir en els debats de l’època sobre la pèrdua de les colònies, cercant vies de solució que, segons fonts històriques, no foren ateses.
La pel·lícula, amb una durada de 105 minuts, està protagonitzada per Luis Tosar, Javier Gutiérrez, Karra Elejalde, Eduard Fernández i Alexandra Masangkay. La trama recrea el setge de Baler, un episodi de resistència protagonitzat per soldats espanyols que es mantingueren tancats dins una església a l’illa filipina de Luzón entre 1898 i 1899, mesos després que s’hagués signat la pau entre Espanya i els Estats Units.
Participació mallorquina al setge de Baler
D’entre els militars destinats al conflicte de Filipines, dos eren mallorquins: Antoni Bauçà Fullana i Jaume Caldentey Nadal. Ambdós participaren activament en la defensa de Baler, enmig d’un context en què prop de 400 soldats illencs foren enviats a les colònies asiàtiques. Segons fonts històriques, gairebé la meitat d’aquests soldats mallorquins moriren al conflicte.
El tinent Saturnino Martín Cerezo, un dels protagonistes del setge i personatge interpretat per Luis Tosar a la pel·lícula, va deixar escrit a les seves memòries que en una de les ocasions els insurgents filipins varen enviar com a parlamentari un desertor mallorquí. L’oficial espanyol va ordenar a Caldentey que hi parlàs en català per evitar que els filipins entenguessin la conversa. L’emissari, també mallorquí, va demanar als soldats que s’entregassin, tot afirmant que la guerra ja havia acabat i que la seva resistència era inútil.
Aquest desertor va refusar unir-se als espanyols i va anunciar als resistents que estaven lluitant en va. Posteriorment, Jaume Caldentey també desertà. Segons consta en els mateixos testimonis, fou abatut pels seus companys.
Per altra banda, Antoni Bauçà va sobreviure al setge i tornà a Mallorca. A la seva localitat d’origen, fou conegut com Toni de ses Creus per les condecoracions rebudes després de l’episodi.
Un cicle sobre el context de Maura
La projecció d’1898 Los últimos de Filipinas obre un cicle centrat en el període històric d’Antoni Maura, que inclourà altres títols vinculats a la realitat política, social i cultural de la seva època. La iniciativa, que se celebra cada dimarts fins al 25 de novembre, ha estat coordinada pel periodista i llicenciat en Història Francesc M. Rotger, qui també presentarà les sessions.
La resta de títols programats dins Els temps d’Antoni Maura són:
- El coronel Macià (2006), de Josep Maria Forn – 4 de novembre
- Jarrapellejos (1987), d’Antonio Giménez-Rico – 11 de novembre
- Luces de bohemia (1985), de Miguel Ángel Díez – 18 de novembre
- Al sur de Granada (2002), de Fernando Colomo – 25 de novembre
Aquest conjunt de films, amb trames ambientades en diferents moments clau de l’Espanya de finals del segle XIX i començaments del XX, vol oferir una aproximació audiovisual al context ideològic, cultural i polític del període en què Maura desenvolupà la seva carrera.
La presència de mallorquins al setge de Baler i la seva recreació a 1898 Los últimos de Filipinas situa l’inici d’aquest cicle dins un marc d’interès local. La vinculació directa d’aquells fets amb la història de les Illes forma part del relat que, a través de les projeccions, s’anirà desplegant durant les setmanes vinents a l’Arxiu del Regne de Mallorca.
