La 14a edició de l’Evolution Mallorca International Film Festival ha dedicat una secció íntegra al talent balear, amb una categoria exclusiva centrada en projectes d’estudiants que aspiren a incorporar-se a un sector tan ampli, divers i enriquidor com el cinematogràfic. Les propostes d’aquests joves abasten temàtiques variades, aportant un equilibri necessari en un festival d’aquesta envergadura i trajectòria.
Entre el confort i l’horitzó
Segregats, un curtmetratge dirigit per Pau Gelabert i amb un equip format pels estudiants de segon curs del grau superior de Realització Audiovisual del CEF Escola d’Arts Audiovisuals, retrata la història d’una parella que s’enfronta a una separació imminent, assumida amb resignació per l’un i amb resistència per l’altre. Gelabert planteja el qüestionament personal que els joves es fan quan han de decidir sobre el seu futur, i la disjuntiva entre quedar-se a casa, on tot sembla més fàcil, o sortir a l’exterior i enfrontar-se a allò desconegut. És un curtmetratge amateur, equilibrat i coherent que reflecteix la realitat de milers d’adolescents que fan el pas cap a la vida adulta.
Idees en conflicte
Marciano Visi, escriptor d’assaigs polítics i ídol de l’ultradreta, protagonitza Persona Non Grata, un curtmetratge de Marco Schweitzer que, inevitablement, desperta l’interès per conèixer més sobre la seva proposta. Aquesta obra, que sorgeix de la preocupación de Schweitzer per l’auge de l’ultradetra al nostre país, segueix l’entrevista de Felipe, un jove periodista que s’enfronta a Visi, qui revela idees radicalment oposades a la seva imatge pública. Un curtmetratge esplèndid, amb plans curosament construïts que ressalten en tot moment la interpretació dels actors. Ha estat, sens dubte, la millor projecció de la sessió, demostrant una vegada més que els estudiants estan al mateix nivell que grans cineastes.
Caos com a obra d’art
Arrange Room, un curtmetratge de Laura Ferrer i Paula Sastre, ha estat la única proposta d’animació de la categoria MIB Student Shorts del festival. Un projecte que narra la història d’un home obsessionat amb l’ordre que, irònicament, cedeix el seu espai a persones que necessiten descarregar la seva fúria trencant objectes. Només quatre minuts, suficients per arrencar un somriure a l’espectador sense necessitat de buscar un missatge ocult. Una animació plena de detalls que realcen el realisme del curtmetratge, mostrant la dedicació i el perfeccionisme de les seves creadores.
Delicadesa i força visual
Albert Borrás, jove estudiant de realització i producció audiovisual, ha dirigit Un vacío, un curtmetratge fet possible gràcies a la financiació col·lectiva. Una història que parla del dol i de l’amor, de les ganes de voler veure algú i no poder-ho fer. Un curt capaç d’arrencar més d’una llàgrima, amb actors que aconsegueixen transportar-te a records especials amb éssers estimats, buscant crear un espai on aquells que han perdut algú es puguin sentir acompanyats i compresos. Un vacío és una obra minuciosa, on el delicat joc de llums aconsegueix despertar emocions intenses en l’espectador, un treball visualment molt potent, estilitzat i fresc.
Ritme frenètic i essència punk
L’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya també ha estat present en aquesta categoria amb Punky Love, un curtmetratge dirigit per Ramon Planes. Una proposta que combina el suspens dels robatoris amb l’humor. Una mescla entre La Casa de Papel i Skins que narra la història d’un jove vigilant de seguretat que, després d’una nit de festa, arriba tard i amb ressaca a la seva feina en un banc just el dia en què dues atracadores irrompen a l’establiment. Un curt amb essència pròpia, que mai no deixa de costat l’estètica punk, fins i tot als crèdits, i que transmet amb força la rebel·lia i l’esperit viu dels seus protagonistes.
La veu de les dones en pantalla
L’últim curtmetratge d’aquesta sessió a l’Evolution Mallorca International Film Fest ha estat Xiulades, de Marina Parejo. Una història amb clares referències a la sèrie My Mad Fat Diary, que reflecteix la reflexió interna de moltes adolescents: sentir-se malament per no rebre compliments indecents al carrer i, alhora, experimentar el desig d’atreure l’atenció, tot i ser conscients que l’assetjament està malament. Un projecte que fa un ús excel·lent de la repetició per mostrar diferents punts de vista sobre les intimidacions que sofreixen les dones. Un retrat de la realitat que permet a qualsevol espectadora sentir-se identificada.
