La 14a edició de l’Evolution Mallorca International Film Festival (EMIFF) ha seleccionat més de 130 pel·lícules i documentals entre més de 1.150 propostes provinents de 80 països diferents. Les Balears tenen un gran protagonisme en aquesta edició i, per això, la secció Made in Balears compta amb uns 50 projectes locals que abracen gairebé totes les categories. El festival, que porta 11 anys apostant per aquesta secció, actua com a trampolí cap a l’àmbit internacional.
Una plataforma de trobada
La seva fundadora i directora, Sandra Seeling Lipski, ha destacat en reiterades ocasions, durant la presentació de les obres que integren aquesta categoria, la importància que una plataforma tan rellevant com Evolution doni suport i visibilitzi el talent balear. El seu principal objectiu és unir diferents cultures, unir el talent autòcton amb el talent internacional. “Hem creat una comunitat on tots ells poden reunir-se i intercanviar idees amb cineastes internacionals”, ha assenyalat Lipski.
Veu al talent emergent
La incertesa dels estudiants després de finalitzar els seus estudis per trobar un lloc dins la indústria és una qüestió que preocupa i reflecteix els desafiaments actuals del sector. Per això, Evolution acull els nous talents en una secció dedicada a ells. Pau Gelabert, director del curtmetratge Segregats, qui va participar fa dos anys com a voluntari al festival, ha agraït l’oportunitat de presentar i distribuir la seva obra davant un públic més ampli. “Es emocionant veure que sempre hi ha gent interessada en els projectes i festivals que promocionen als estudiants”, ha subratllat el jove.
Testimonis d’èxit
Eugenia Sampedro, qui també va ser voluntària al festival, ha presentat aquest any el seu curtmetratge Eixam, protagonitzat per Zoe Bonafonte, nominada al Goya a Millor Actriu Revelació el 2025 per la pel·lícula El 47. En representació del Cineciutat, seu oficial del festival, Eugenia ha recalcat les ajudes que reben els cineastes en ser premiats per l’organització. En el seu cas, va optar a una coproducció amb IB3 per poder dur a terme aquest projecte tan pur, en què la por es mostra com un sentiment universal.
Històries que han de ser escoltades
L’Evolution Mallorca International Film Festival, que celebra el seu vuitè any consecutiu a la prestigiosa llista de la revista MovieMaker «50 festivals de cinema que valen la pena», és un altaveu per alçar les històries que mereixen ser explicades però sobretot, escoltades. Alejandro Rodríguez, co-director del documental Sacar Pecho, ha agraït comptar amb un marc de tanta rellevància per compartir la història de vuit dones que han superat, o es troben en procés de superar, una malaltia tan dolorosa tant física com emocionalment.
Maria Calafat, qui mà a mà amb Sandra Seeling Lipski aconsegueix que el festival vegi la llum, ha agraït la participació de projectes de qualitat, varietat i diversitat temàtica que representen històries tan boniques i necessàries com és el cas de Sacar Pecho.
Cinema social
El curtmetratge finalista Roomies, una denúncia, des d’un punt de vista amarg-i-dolç de la crisi de l’habitatge que hi ha a Espanya i sobretot a les Balears, busca alçar la veu davant una problemàtica social tan rellevant avui en dia. “Parla molt bé del festival que estiguin triant projectes d’aquest tall social”, ha recalcat el seu guionista Alfonso Morillas.
Talent jove
La petita però gran protagonista de curtmetratges com Maria Enganxa o Boliche, Guiomar Caiado, ha estat present juntament amb la seva mare i també actriu, Marian Vilalta, per destacar el suport i seguiment exemplar que el festival ofereix als més joves que formen part d’aquesta indústria. “Amb la delicadesa que té ficar una nena en aquest món, agraeixo trobar-me amb gent com vosaltres, que cuideu aquesta part, que la teniu en compte com una més, simplement com a mare i com a actriu ho agraeixo”, ha exclamant Vilalta.
Un equilibri artístic
L’animació no ha passat desapercebuda en aquesta nova edició. Arrange Room, un curtmetratge de Paula Sastre, ha estat seleccionat tot i no transmetre cap missatge, simplement fet per gaudir. “Són 4 minuts per fer riure, d’ironia, es va fer pensant en passar-ho bé durant el procés”, ha conclòs la co-directora. Projectes com aquest marquen la diferència per poder tenir un clar equilibri entre tots els treballs.
