L’escriptor Emili Manzano, en el seu darrer llibre Me’n record, ofereix una obra d’estampes autobiogràfiques que exploren la seva vida i memòria, amb especial èmfasi en la seva connexió amb Mallorca. Publicat per Anagrama, el llibre es construeix a través de breus records que encapsulen vivències i experiències personals, un format que evoca la seva pertinença a l’illa. Aquest format, inspirat en Joe Brainard, apropa al lector a un conjunt d’anècdotes íntimes que esdevenen una fusió de la memòria personal i col·lectiva.

Inspiració d’un subgènere literari

Des de la publicació de I Remember de Joe Brainard el 1970, la forma narrativa de recollir records en petits fragments s’ha convertit en un subgènere literari. Figures com Georges Perec amb Je me souviens (1978) i Margo Glanz amb Yo también me acuerdo (2015) han fet servir aquest estil. Emili Manzano utilitza el mateix patró en gairebé tres-cents records que combinen vivències personals amb referències culturals i històriques de la seva generació i de Mallorca.

Records entre la vida personal i la memòria col·lectiva

Emili Manzano basteix la seva obra amb evocacions que oscil·len entre la intimitat i el record col·lectiu. Cada record es presenta com una estampa independent, però amb una continuïtat que crea una imatge completa de la seva existència. A través d’aquestes imatges, Manzano recorda la seva infantesa, els amics, la família, així com figures i espais característics de la seva Mallorca natal, configurant una espècie d’«autosociobiografia» en paraules d’Annie Ernaux.

Estil mallorquí i retrat d’un paisatge emocional

Amb un llenguatge directe i expressiu, Manzano aprofundeix en les possibilitats literàries del català de Mallorca, tal com va fer en la seva obra Pinyols d’aubercoc. L’autor condueix el lector per un recorregut a través d’experiències i llocs que marquen la seva vida. Aquests records, escrits amb senzillesa i autenticitat, exploren elements com la natura, els llibres, les amistats i viatges, però també toquen aspectes com la malaltia i la pèrdua.

Una proposta que combina literatura i història personal

El llibre també presenta escenes que es podrien interpretar com narrativa de ficció, ja que molts dels records s’intensifiquen en descriure elements que semblen superar el límit de l’autobiografia pura. Així, l’autor experimenta amb la memòria fins a un punt on les històries personals esdevenen universals, creant una estructura que recull vivències comunes a diverses generacions.

Recorregut professional i literari de l’autor

Emili Manzano (Palma, 1964) ha dedicat la seva vida a la literatura i al periodisme. Format en Filologia Hispànica a Barcelona, Manzano ha col·laborat amb diversos mitjans, com ABC, La Vanguardia i El País. A més, ha dirigit programes culturals de televisió com Saló de lectura i L’hora del lector, pels quals ha rebut reconeixements com el Premi Ondas. A més d’escriure, Manzano ha produït documentals i traduït autors francesos, i actualment viu a Mallorca, dedicat a la cria de cans raters i l’escriptura.

El record com a manera de compartir experiències

A través dels records, l’autor busca rescatar els noms i imatges de persones i llocs que han format part de la seva vida. Manzano comparteix amb el lector l’acte de recordar, no només com una nostàlgia del passat, sinó com una forma de celebrar les experiències viscudes. Seguint el fil de les paraules de Blai Bonet, recordar implica un acte d’apropament emocional, que converteix els records en un component essencial de la nostra existència.

Un llibre per a lectors de totes les edats

Me’n record presenta un recorregut per la vida de Manzano que, tot i estar lligat a la seva pròpia història, esdevé proper per a qualsevol lector. La seva capacitat de combinar vivències personals amb una estructura literària clara fa que l’obra tingui un ressò en el públic més enllà de la memòria individual.