Les entitats educatives i culturals de les Illes Balears demanen a la presidenta Prohens l’acceptació de l’oferiment de PSIB, Més per Mallorca i Més per Menorca per aprovar el sostre de despesa. A canvi d’això, es requereix la renúncia a la segregació lingüística dels estudiants basada en la llengua. Aquesta segregació és contrària a l’art. 135.1.e de la Llei d’Educació de les Illes Balears, que estableix el principi de no-discriminació i no-separació dels alumnes per motius lingüístics.
La segregació lingüística, segons aquestes entitats, és una aberració pedagògica que pot conduir a la divisió social i cultural de la comunitat, creant dues comunitats lingüístiques diferenciades. També es fa evident que aquesta segregació dificulta l’assoliment d’una competència comunicativa completa en les dues llengües oficials, que és un objectiu establert per la legislació.
L’escola juga un paper crucial en el procés de normalització lingüística i pot compensar la manca d’exposició a la llengua pròpia en altres àmbits, sobretot quan es tracta d’estudiants nous a les Illes Balears.
La pressió per acceptar les exigències de l’extrema dreta en matèria lingüística a l’ensenyament és vista com un trencament del consens i una amenaça per al model lingüístic educatiu vigent. Es demana a la presidenta Prohens que accepti l’oferiment de PSIB, Més per Mallorca i Més per Menorca i que eviti sacrificar el futur dels infants, la convivència a les escoles i la cohesió social per complir les demandes d’una minoria extremista.
Les entitats que signen aquesta crida representen una àmplia varietat d’organitzacions, des de sindicats i associacions d’escriptors fins a entitats educatives i culturals. Tots ells insten la presidenta a prendre una decisió que eviti la segregació lingüística i promogui la convivència i la cohesió social a les Illes Balears.
