El periodista i escriptor Antoni Janer acaba de publicar Memòria d’una amnèsia. La història amagada del franquisme a les Balears, un recull de 75 reportatges sobre la repressió franquista a les Illes, publicats prèviament al diari Ara Balears. L’obra, editada per Editorial Moll, ofereix una visió transversal de les conseqüències de la Guerra Civil i del franquisme sociològic durant la Transició. El llibre es presentarà el dijous 20 de març a Quars Llibres (Palma) amb la presència de Cristina Ros, l’editor Tomeu Canyelles i el mateix autor.

“El turisme va ser la salvació del franquisme”

Parlam amb Janer sobre el punt de partida del seu llibre. Explica que l’obra neix de set anys de feina periodística per al diari Ara Balears, on ha publicat nombrosos reportatges de memòria històrica. “Inicialment, havia de fer una sèrie de deu reportatges, però cada tema em duia a un altre i vaig acabar fent-ne més que aquests 75”, comenta.

Un dels aspectes que destaca en la seva recerca és el paper del turisme en la consolidació del franquisme. “Després de la Segona Guerra Mundial, els republicans esperaven que els aliats derroquessin Franco, però Churchill, un anticomunista convençut, el va considerar un mal menor”, explica Janer. Amb els Pactes de Madrid de 1953, els Estats Units varen donar suport econòmic a Espanya, obrint la porta al boom turístic. “El turisme va permetre sortir de l’autarquia i vendre la imatge d’una Espanya pacificada, quan la realitat era una altra”, afirma.

“Va ser una transició tutelada pels mateixos franquistes“

– Antoni Janer

Una transició tutelada i una monarquia imposada

Janer és molt crític amb la Transició. “Va ser una transició tutelada pels mateixos franquistes que es varen reconvertir en demòcrates de la nit al dia. Tenim una monarquia restaurada per Franco, que avui pot visitar Auschwitz per homenatjar els republicans espanyols, però no va a una fossa comuna a Mallorca”, assenyala.

També considera que la Llei d’Amnistia de 1977 va ser en realitat una llei d’impunitat. “No es va fer justícia amb els botxins. Familiars de víctimes es varen veure obligats a conviure amb els responsables dels crims. Encara avui, els hereus del franquisme es neguen a fer un exercici de memòria democràtica”, apunta.

La repressió del Club de Futbol Constància

Un dels casos més impactants que Janer destaca és el del Club de Futbol Constància, un dels equips més represaliats pel franquisme. “Fins a quatre jugadors varen ser assassinats i dos presidents empresonats. Luís Sitjar, president del Mallorca i alt dirigent falangista, va tenir un paper rellevant en aquesta repressió, especialment en el que va succeir a Porreres”, explica Janer.

Palma i la Part Forana: dues realitats de la memòria històrica

Janer ha trobat grans diferències entre la gestió de la memòria històrica a Palma i a la Part Forana. “A Palma, la urbanització ha esborrat molt del passat, però a pobles com Porreres o Manacor encara hi ha famílies que recorden la repressió de primera mà”, diu.

Un dels espais més simbòlics és la casa d’Emili Darder, batle republicà de Palma executat pel franquisme. “Encara avui, aquest immoble és propietat del Ministeri de Defensa, fet que evidencia com la memòria històrica ha estat silenciada durant dècades”, denuncia.

La memòria de les víctimes i els remordiments dels hereus

Janer destaca que moltes famílies de víctimes han hagut de conviure durant dècades amb els descendents dels seus botxins. “Hi ha nets de franquistes que, en descobrir la veritat, han demanat perdó a les famílies de les víctimes. Aquesta càrrega emocional i moral encara pesa a molts pobles”, explica. També destaca l’exhumació de fosses com un moment de catarsi col·lectiva per a moltes famílies.

“Franco va sobreviure gràcies a la Guerra Freda i a la connivència de les potències occidentals“

– Antoni Janer

La Llei de Memòria Històrica i l’obertura de fosses

Janer analitza com la Llei de Memòria Històrica, aprovada el 2007 i ampliada el 2022, ha arribat tard i ha estat insuficient. “Tot i els avenços, encara hi ha moltes dificultats per identificar víctimes i retornar les restes a les famílies”, explica. L’Estat ha començat a finançar exhumacions, però el procés avança lentament. “Moltes fosses encara estan pendents d’obertura, i a Mallorca les de Porreres i Son Coletes han estat claus per recuperar la memòria de desenes de desapareguts”, afegeix.

També destaca la manca de voluntat política en alguns sectors. “Hi ha institucions que han posat traves i partits que s’hi han oposat obertament. La repressió encara és un tema incòmode per a molts”, diu.

El pes del passat en el present

Per Janer, l’amnèsia històrica té una relació directa amb l’auge actual de l’extrema dreta. “Hi ha joves que criden ‘Viva Franco’ sense saber qui va ser. Això és fruit d’una desmemòria induïda durant la Transició. El franquisme no va desaparèixer: es va reconvertir en determinats sectors polítics”, denuncia.

El llibre també és un homenatge a Llorenç Capellà i el Pare Massot, dos investigadors clau de la repressió franquista a les Balears. “Capellà va fer la primera gran recopilació de víctimes en plena dictadura, exposant-se a amenaces. Sense ell, avui sabríem molt menys del que va passar”, destaca Janer.

El futur: una Mallorca enterrada pel turisme

Després d’aquest llibre, Janer està preparant una obra sobre la Mallorca que el turisme va enterrar. “Hi ha una Mallorca premoderna, pagesa, que ha desaparegut sota el ciment i els hotels. Aquest serà el meu proper projecte”, avisa.

Què hauria passat si els aliats haguessin intervingut?

Janer planteja un dels grans interrogants històrics: què hauria passat si els aliats haguessin derrocat Franco després de la Segona Guerra Mundial? “A Itàlia i Alemanya, el feixisme va ser eliminat per la intervenció directa dels aliats. Aquí, en canvi, Franco va sobreviure gràcies a la Guerra Freda i a la connivència de les potències occidentals, que varen prioritzar l’anticomunisme a la democràcia”, explica.

Segons Janer, aquesta inacció ha condicionat la història política espanyola fins avui. “Espanya ha arrossegat un franquisme sociològic que no s’ha superat mai del tot. Sense aquesta tutela dels Estats Units i del Regne Unit, segurament hauríem tingut una república o una transició molt diferent”, conclou.