Amb motiu dels cinquanta anys de la publicació de Te deix, amor, la mar com a penyora, UEP! Mallorca entrevista Carme Riera (Palma, 1948), autora d’una de les obres fundacionals de la narrativa catalana contemporània. Professora, assagista i presidenta de CEDRO, continua escrivint i reflexionant sobre literatura, llengua, Mallorca i els canvis socials viscuts des del 1975. El passat 20 de maig, Carme Riera va participar en el festival “En altres paraules” al CaixaForum Palma.
Una sorpresa inesperada que va començar el dia del llibre
«Va ser una sorpresa meravellosa», recorda Riera sobre la publicació del seu primer llibre. L’editorial Laia va decidir editar Te deix, amor, la mar com a penyora per Sant Jordi de 1975. «Me varen dir que els contes no se venien gaire, però que ja el mirarien», explica. La proposta va arribar gràcies a Guillem Frontera, després que una editorial mallorquina descartàs el text.
La notícia de la publicació va arribar pocs dies després: «Em telefonaren i em digueren que sortiria el dia del llibre. Imagina’t l’alegria.» Des d’aleshores, el llibre ha acumulat desenes d’edicions: «Laia en va fer més de trenta, i Edicions 62 n’ha fet bastantes. És un llibre que no s’ha deixat de publicar en cinquanta anys.»
L’origen del títol i la revisió dels propis textos
El títol, extret de les darreres ratlles d’un dels contes, va sorgir de manera intuïtiva. «No tenia títol i vaig pensar que les darreres frases de l’història podien funcionar. Ho he tornat a fer, per exemple, a Dins el darrer blau.»
Tot i això, confessa que no rellegeix els seus llibres: «Quan em toca revisar-los, ho faig, però no me’ls llegeix. Em costa molt tornar-hi.»
«Sobren turistes. Quan arriben els creuers, ens sentim una minoria. Els autòctons som molt pocs»
– Carme Riera
Un mirall de la societat del moment
Riera descriu Te deix, amor, la mar com a penyora com una fotografia d’una societat molt diferent de l’actual. «Moltes coses han millorat, com el reconeixement dels drets de les persones homosexuals. Ara poden casar-se. En aquell moment estaven perseguits.»
Però també assenyala regressions. «Ara hi ha ciment a les platges. Això abans no hi era. A nivell de paisatge, la situació ha empitjorat.»
Homenatges i reconeixements
L’autora es mostra agraïda pels actes de reconeixement, però també admet certa incomoditat: «Estic molt agraïda, però també em fan una mica de por. Sembla que aquests homenatges arriben quan estàs a punt d’entrar a la tomba.»
El Govern de les Illes Balears, a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics, ha organitzat un programa d’activitats per commemorar l’aniversari. El 5 de juny es farà l’acte central a la Llotja de Palma i el 6 de juny, una conversa amb l’autora a la Fira del Llibre. «Encara no he vist el documental que IB3 i l’IEB han produït», afegeix. «I tampoc crec que mereixi reconeixements. Escriure no té cap mèrit.»
Un llibre per agrair i una novel·la en curs
Actualment, treballa en dos projectes. El primer és un volum de caràcter divulgatiu: «Gràcies recull vivències literàries d’aquests cinquanta anys. Hi cont què implica fer un llibre, com va començar tot, i està pensat per agrair a les lectores que m’han acompanyat.» L’altre projecte és una novel·la, encara en procés, ambientada a Mallorca.
«Sobrens turistes, i els autòctons som cada vegada menys»
La relació amb Mallorca és complexa. «M’hi sent molt bé, però sobren turistes. Quan arriben els creuers, ens sentim una minoria. Els autòctons som molt pocs.» Considera que l’idioma també en pateix les conseqüències: «Vas pel carrer i no sents parlar mallorquí. «
«La intel·ligència artificial entra dins les obres sense demanar permís ni pagar res. És una lluita complicada»
– Carme Riera
Crítica i observació des de dins
«Als meus llibres explic el que veig. Quan el que veig no m’agrada, ho dic.» Riera defuig l’etiqueta de literatura compromesa, però sí reivindica una escriptura atenta al context: «Faig broma, però també faig crítica del meu entorn i realitat.»
Drets d’autor, intel·ligència artificial i pirateria
Com a presidenta de CEDRO, alerta sobre els reptes actuals en matèria de drets d’autor. «La intel·ligència artificial entra dins les obres sense demanar permís ni pagar res. És una lluita complicada.» També denuncia la pirateria: «Quan un llibre surt, moltes vegades ja és a les xarxes.»
Afegeix que el suport institucional és insuficient: «L’administració, sovint, gira el cap. En comparació amb altres països europeus, no avançam gaire.»
Discreció i timidesa
Malgrat la seva trajectòria, Riera manté un perfil discret: «Som una tímida reciclada. M’estim més estar a casa o amb amics que no fer presència pública.» Tot i això, participarà a la Fira del Llibre de Palma, on signarà exemplars del seu llibre més emblemàtic.
