El llibre Eros queer. Una guía clásica para la sexualidad contemporánea, escrit per Álvaro Ramos Dicenta i editat per Bauplan, proposa un diàleg entre l’antiguitat grega i les pràctiques i experiències queer del present. Publicat en un moment de revisió dels vincles, els afectes i els models de vida, el volum reuneix una selecció de textos clàssics —de Safo a Plató, passant per Aristòfanes o Jenofonte— que revelen la pluralitat del desig en la cultura grega i la seva vigència en el debat contemporani sobre la sexualitat.
El llibre ha estat concebut com una antologia crítica i política. Segons el seu editor, la idea central és que la diversitat dels cossos, els gèneres i els afectes no és una invenció moderna. L’amor i el desig fora de la norma ja estaven presents en els mites, la poesia i la filosofia gregues. Així, Eros queer reivindica aquestes fonts com a punt de partida per comprendre el desig com a força vital i dissident, capaç de desbordar categories establertes.
Una antologia en sis eixos temàtics
Eros queer està organitzat en sis capítols temàtics: possessió i pèrdua, el efebo, les tríbades, amic i amat, desig no correspost i desig disfressat. Cada secció agrupa fragments literaris, filosòfics i jurídics que aborden diferents formes d’expressió eròtica en el món antic. Entre els autors seleccionats hi ha Homero, Teognis de Mègara, Eurípides, Píndaro, Plutarco, Esquines, Safo o Luciano de Samosata.
El volum inclou tant textos coneguts —com el Banquet de Plató o els versos de Safo— com testimonis menys difosos, com inscripcions anònimes o cartes d’amor atribuïdes a autores desconegudes. El propòsit, segons el pròleg, no és construir una història de l’erotisme, sinó rastrejar els moments en què el desig irromp com una experiència de transgressió i autenticitat.
Una lectura queer del món antic
La proposta de Eros queer parteix d’una pràctica deliberada de l’anacronisme. L’ús del terme queer per referir-se al desig grec no es presenta com una afirmació objectiva, sinó com un gest interpretatiu: una forma de posar en diàleg dos contextos històrics que, tot i les diferències, comparteixen experiències d’ambigüitat, dissidència i intensitat afectiva.
Segons el text d’introducció, aquesta lectura anacrònica s’inspira en autores com Nicole Loraux, que defensen el valor polític i hermenèutic d’aplicar categories del present per repensar el passat. El volum assumeix, així, una posició crítica contra el purisme filològic, i aposta per una relectura situada, oberta a la resignificació de les fonts clàssiques.
Entre déus, efebs i tríbades
Un dels eixos del llibre és la figura de l’efeb, jove amant objecte de desig masculí en múltiples textos clàssics. Autors com Alceu, Íbico o Plató exploren aquesta relació entre bellesa efímera, educació i erotisme, que segons el volum funciona com a metàfora cívica i també com a font d’inestabilitat.
Una altra secció central és la dedicada a les tríbades, terme utilitzat per designar les relacions entre dones. Malgrat la seva escassa presència en les fonts, Eros queer recull fragments de Safo, Alcmán, Eurípides o Luciano que evidencien com el desig femení podia escapar del control masculí i configurar formes alternatives de comunitat i plaer.
També hi tenen presència les figures del amic i l’amat, un binomi que difumina els límits entre l’amistat i el desig. Des d’Aquil·les i Pàtrocle fins als diàlegs platònics, aquesta relació apareix com a motor d’elevació moral, vincle polític o expressió quotidiana del desig.
Eros com a força que desborda
El concepte d’Eros que travessa el llibre no es limita a l’àmbit de la sexualitat. Hesíode, Empèdocles o Safo presenten el desig com una energia còsmica, capaç de configurar el món i trastocar-lo alhora. L’amor, com recorda el llibre, és una força que uneix i separa, que revela i desconcerta.
En aquesta línia, Eros queer no pretén fer arqueologia del passat, sinó oferir eines per pensar el present. El volum proposa una mirada que connecta experiències antigues i actuals, per explorar com el desig, la identitat i els vincles poden seguir sent espais de llibertat i dissidència.
Álvaro Ramos Dicenta, editor de la proposta
Nascut a Palma el 1998, Álvaro Ramos Dicenta és traductor, investigador i editor. Format en Humanitats a la Universidad Carlos III i amb estudis de postgrau en Pensament, Literatura i Art a la Universitat Pompeu Fabra, actualment cursa el doctorat en aquesta mateixa institució. La seva recerca combina teoria crítica, estètica de la recepció i literatura clàssica.
Amb Eros queer, Ramos Dicenta proposa un exercici de lectura política i cultural, que parteix dels textos clàssics per qüestionar les formes dominants de comprendre el desig i la intimitat en el present. El volum recull més de cent textos que, agrupats temàticament, mostren les múltiples formes que ha adoptat el desig al llarg dels segles.
