El museu palmesà salda un deute històric amb una de les figures clau dels Young British Artists, que revisa a Palma tres dècades de tensió entre el control i l’atzar.
La pintura, sovint donada per morta i ressuscitada cíclicament, troba en l’obra de Fiona Rae (Hong Kong, 1963) una defensa ferma de la seva vigència intel·lectual. Resulta curiós, i fins i tot una anomalia museogràfica, que han hagut de passar tres dècades perquè l’Estat espanyol aculli la primera exposició individual d’aquesta artista, membre destacada dels Young British Artists —la generació que va emergir de l’exposició «Freeze» el 1988 i va redefinir els codis de l’art britànic—. Aquest buit es cobreix ara a Palma amb «Fiona Rae. Vista», una mostra que s’inaugura el 30 de gener a l’Espai C d’Es Baluard Museu.
Més enllà de l’efemèride, l’exposició comissariada per Carolina Grau proposa una revisió crítica de la seva trajectòria. La mostra reuneix obres de fons internacionals com la Tate o nacionals com la Fundació ”la Caixa”, posant-les en diàleg amb la producció més recent de l’artista (2025). El resultat traça l’evolució d’un llenguatge que ha passat de l’energia inquieta dels noranta a una maduresa on la sintaxi visual es complica.
L’abstracció com a sistema operatiu
El treball de Rae s’allunya de la noció romàntica de l’expressionisme abstracte. No estem davant d’un gest purament visceral, sinó davant d’una estratègia compositiva conscient que hibrida la història de l’art amb la cultura visual contemporània. Les seves teles funcionen com a superfícies on conflueixen referents aparentment contradictoris: la tècnica de Dürer, la cal·ligrafia xinesa i, de manera significativa, l’estètica del disseny gràfic, el còmic i els videojocs.
David Barro, director del museu, apunta que en la pintura de Rae «no hi ha certeses fermes», sinó una «consciència reflexiva del procés». Aquesta és la tesi central: l’artista utilitza la pintura per qüestionar la jerarquia de les imatges. Les seves composicions, tot i semblar improvisades, responen a un control meticulós que genera el que el museu defineix com un «desordre elegant», on la frontera entre el figuratiu i l’abstracte es dilueix intencionadament.
La paraula entra en escena
Un dels punts d’anàlisi rellevants de la mostra és la inclusió de quatre pintures de la nova sèrie «Word». Si històricament l’acció pictòrica era el motor de la imatge en l’obra de Rae, ara el text apareix com a element estructurador. Segons explica Barro, «actualment, és la paraula la que ordena la composició», tot i que el resultat final continua sent eminentment plàstic. Aquest gir cap a un llenguatge híbrid evidencia que l’artista continua cercant els límits del mitjà pictòric.
Connexió local i context
L’arribada de «Fiona Rae. Vista» a Palma té una lectura contextual interessant. L’artista reconeix la influència de l’art espanyol en la seva formació, citant específicament «els paisatges fantàstics de Miró i les revolucions compositives de Picasso» com a referents. Exposar en un territori marcat per la petjada mironiana tanca, en certa manera, un cercle creatiu.
La mostra també serveix per posar el focus en la trajectòria d’una dona pintora en l’àmbit de l’abstracció de gran format. Des de la seva participació a la Biennal de Venècia el 1990 o la nominació al Turner Prize, Rae ha mantingut una posició de solidesa sense renunciar a incorporar elements de la cultura pop o l’humor, sovint considerats “menors” per l’acadèmia més ortodoxa.
El títol, «Vista», suggereix aquesta doble intenció: mirar cap a un horitzó obert però també entendre el quadre com un paisatge construït. La disposició a la sala cerca afavorir aquesta experiència d’observació activa, trencant amb la passivitat de l’espectador.
